Thaumetopea pityocampa Location: Alpilles (Provence), 2003-03 Source: de.wp, first uploaded by
de:Benutzer:Dr.Andreas Birken 2000-04-02 : Permission is granted to copy, distribute and/or modify this document under the terms of the
GNU Free Documentation License, Version 1.2 or any later version published by the
Free Software Foundation; with no Invariant Sections, no Front-Cover Texts, and no Back-Cover Texts. A copy of the license is included in the section entitled
GNU Free Documentation License.http://www.gnu.org/copyleft/fdl.htmlGFDLGNU Free Documentation Licensetruetrue. : This file is licensed under the
Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0 Unported license. :. You are free: to share – to copy, distribute and transmit the work to remix – to adapt the work Under the following conditions: attribution – You must give appropriate credit, provide a link to the license, and indicate if changes were made. You may do so in any reasonable manner, but not in any way that suggests the licensor endorses you or your use. share alike – If you remix, transform, or build upon the material, you must distribute your contributions under the
same or compatible license as the original. This licensing tag was added to this file as part of the GFDL
licensing update.http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/CC-BY-SA-3.0Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0truetrue. Public domainPublic domainfalsefalse. : This work has been released into the
public domain by its author, A. Birken. This applies worldwide.In some countries this may not be legally possible; if so:A. Birken grants anyone the right to use this work for any purpose, without any conditions, unless such conditions are required by law. Public domainPublic domainfalsefalse.
La processionà ria del pi o arna del pi (Thaumetopoea pityocampa) és un insecte lepidòpter de la famÃlia Thaumatopoeidae. Habita la conca mediterrà nia i és una important plaga per a algunes espècies d'arbres, sobretot pins. Aquest insecte és propi de la zona mediterrà nia europea i africana, tot i que també es troba en algunes parts d'Alemanya, Suïssa, Hongria i Bulgà ria.[1] Un dels principals factors que limita la seva distribució són les baixes temperatures, fent que només pugui sobreviure en zones on l'hivern no és rigorós (temperatures mÃnimes superiors a uns -15 °C). A causa del canvi climà tic, aquestes temperatures mÃnimes han anat pujant, i la distribució d'aquesta espècie s'està expandint vers el nord i cap a altituds superiors. Ãs present a tota la penÃnsula Ibèrica, incloses les illes Balears. A Menorca hi és present des de fa 50 anys, quan van fer-se repoblacions forestals amb pins espanyols. El cicle d'aquest lepidòpter consta de cinc estadis larvals, un de crisà lide i un d'imago (papallona nocturna). Primer estadi larvari: Les erugues acabades de néixer són de color verdós i mesuren uns 2,5 mm, podent arribar a assolir uns 5-6 mm al final d'aquest estadi. Presenten taques fosques en la part dorsal dels segments abdominals i més clares en els torà cics. La pilositat és escassa i la cà psula cefà lica és negra, de la mateixa manera que en la resta d'estadis. Es desplacen poc, i fan nius a cada conjunt d'acÃcules on es detenen, tot i que aquests tenen molt poca consistència. Només es mengen les parts tendres de les fulles, de manera que en els pins afectats es veuen poms d'acÃcules semisecs i d'un color esblanqueït, i a la base d'aquests s'observa un entreteixit de fils de seda amb els excrements de les erugues. Aquest estadi sol durar entre 8 i 12 dies, depenent de la localitat. Quan surten dels ous, acostumen a menjar les acÃcules que hi ha al voltant de la posta, tot i que també poden desplaçar-se a una altra branca. Segon estadi larvari: Arribaran a mesurar uns 10-12 mm de longitud, amb la part dorsal recoberta d'abundants pèls de color groc-ataronjat i de color blanc en el lateral. Presenten unes pautes de comportament similars al primer estadi, però els desplaçaments són menys freqüents i més llargs. Aquesta segona fase dura aproximadament entre 12 i 18 dies, i provoca uns danys a les fulles dels pins semblants als de la fase anterior. Tercer estadi larvari: Un cop feta la segona muda, la larva adquireix el seu aspecte més recognoscible (variable segons la zona on visqui: a més fred, tegument més fosc). En aquesta fase es creen els dards urticants, agrupats en l'interior de dispositius formats pels replecs del tegument (alliberats pel moviment de la larva). En aquest estadi solen decidir l'emplaçament definitiu de la colònia i comencen a formar les inconfusibles bosses blanques que pengen dels pins. La 3a fase acostuma a durar aproximadament un mes. Quart estadi larvari: En aquesta fase les erugues augmenten el nombre de pèls urticants i surten cada nit del niu per buscar aliment. Van teixint sobre el niu, aconseguint que la bossa es faci més densa i compacta. Aquest estadi és el que presenta una duració més variable: en les zones fredes, poden passar-hi tot l'hivern, mentre en les zones més cà lides pot durar tan sols un mes. Cinquè estadi larvari: En aquest últim estadi, segueixen augmentant el nombre de pèls urticants i també la mida del seu cos. L'alimentació passa a ser molt activa, menjant-se per complet les acÃcules de pi on tenen el niu. En cas de quedar-se sense aliment, formen llargues fileres per terra buscant un nou pi on nodrir-se. Aquestes fileres són les que els donen el nom de processionà ria (per la semblança amb una processó religiosa). L'eruga capdavantera (femella) és la que escull quin és el lloc idoni per a l'enterrament. S'acostumen a soterrar en clars o a les vores dels boscos, cercant sòls ben il·luminats, per tal de rebre escalfor un cop enterrades (si la localitat és massa cà lida, buscaran sòls ombrÃvols). Un cop enterrades, la processionà ria començarà la fase de crisà lide. Crisà lide i imago: Un cop enterrades fabriquen un capoll i entren en fase de pre-pupa (eruga envoltada de capoll), fins que muden i passen a crisà lide. La crisà lide té 3 estadis, i durant la segona fase algunes entren en diapausa, podent romandre enterrades d'1 a 3 anys esperant les condicions òptimes de temperatura per descloure's. Un cop finalitzada la fase de crisà lide, comença l'estadi d'imago, en aquest cas, de papallona nocturna. Les papallones adultes són caracterÃstiques pel seu color grisós en les ales anteriors amb les nervacions i les vores de color negre. La regió frontal del cap presenta una protuberà ncia còrnia, còncava, amb quatre quilles transversals. Les femelles d'aquesta espècie, d'entre 36 i 49 mm de llargada, són més grans que els mascles, d'entre 31 i 39 mm. El dimorfisme sexual també es pot apreciar en el fet que els mascles tenen una taca fosca en la regió anal, els pèls grisos que els recobreixen el tòrax i l'abundant pilositat de l'abdomen (les femelles hi tenen escates de color daurat). Les papallones ponen els ous en les fulles de pi, per tornar a començar el cicle. Fase d'ou: Els ous són cilÃndrics, de color blanc-groguenc i s'agrupen en postes de 70 a 300, envoltant un parell d'acÃcules de pi, cedre o là rix. Els ous estan recoberts amb unes escates de color marronós, per protegir els ous d'atacs de depredadors, parasitoides, patògens o les inclemències del temps. Les postes poden fer fins a 5 cm de longitud, i estan fixes a les acÃcules mitjançant una secreció adhesiva que allibera la femella. Les femelles només poden fer una posta d'ous. Danys: Pot arribar a esdevenir una plaga molt comuna i estesa arreu, de carà cter cÃclic i difÃcil d'eradicar. Les larves mengen les fulles i defoliant l'arbre, però aquesta plaga només és letal en alguns casos d'arbres molt joves. La processionà ria té un ampli nombre de parasitoides, patògens i depredadors en tots els seus estadis del cicle vital, que ja exerceixen un control poblacional sobre aquesta plaga de forma natural.
La processionà ria del pi o arna del pi (Thaumetopoea pityocampa) és un insecte lepidòpter de la famÃlia Thaumatopoeidae. Habita la conca mediterrà nia i és una important plaga per a algunes espècies d'arbres, sobretot pins. Aquest insecte és propi de la zona mediterrà nia europea i africana, tot i que també es troba en algunes parts d'Alemanya, Suïssa, Hongria i Bulgà ria.[1] Un dels principals factors que limita la seva distribució són les baixes temperatures, fent que només pugui sobreviure en zones on l'hivern no és rigorós (temperatures mÃnimes superiors a uns -15 °C). A causa del canvi climà tic, aquestes temperatures mÃnimes han anat pujant, i la distribució d'aquesta espècie s'està expandint vers el nord i cap a altituds superiors. Ãs present a tota la penÃnsula Ibèrica, incloses les illes Balears. A Menorca hi és present des de fa 50 anys, quan van fer-se repoblacions forestals amb pins espanyols. El cicle d'aquest lepidòpter consta de cinc estadis larvals, un de crisà lide i un d'imago (papallona nocturna). Primer estadi larvari: Les erugues acabades de néixer són de color verdós i mesuren uns 2,5 mm, podent arribar a assolir uns 5-6 mm al final d'aquest estadi. Presenten taques fosques en la part dorsal dels segments abdominals i més clares en els torà cics. La pilositat és escassa i la cà psula cefà lica és negra, de la mateixa manera que en la resta d'estadis. Es desplacen poc, i fan nius a cada conjunt d'acÃcules on es detenen, tot i que aquests tenen molt poca consistència. Només es mengen les parts tendres de les fulles, de manera que en els pins afectats es veuen poms d'acÃcules semisecs i d'un color esblanqueït, i a la base d'aquests s'observa un entreteixit de fils de seda amb els excrements de les erugues. Aquest estadi sol durar entre 8 i 12 dies, depenent de la localitat. Quan surten dels ous, acostumen a menjar les acÃcules que hi ha al voltant de la posta, tot i que també poden desplaçar-se a una altra branca. Segon estadi larvari: Arribaran a mesurar uns 10-12 mm de longitud, amb la part dorsal recoberta d'abundants pèls de color groc-ataronjat i de color blanc en el lateral. Presenten unes pautes de comportament similars al primer estadi, però els desplaçaments són menys freqüents i més llargs. Aquesta segona fase dura aproximadament entre 12 i 18 dies, i provoca uns danys a les fulles dels pins semblants als de la fase anterior. Tercer estadi larvari: Un cop feta la segona muda, la larva adquireix el seu aspecte més recognoscible (variable segons la zona on visqui: a més fred, tegument més fosc). En aquesta fase es creen els dards urticants, agrupats en l'interior de dispositius formats pels replecs del tegument (alliberats pel moviment de la larva). En aquest estadi solen decidir l'emplaçament definitiu de la colònia i comencen a formar les inconfusibles bosses blanques que pengen dels pins. La 3a fase acostuma a durar aproximadament un mes. Quart estadi larvari: En aquesta fase les erugues augmenten el nombre de pèls urticants i surten cada nit del niu per buscar aliment. Van teixint sobre el niu, aconseguint que la bossa es faci més densa i compacta. Aquest estadi és el que presenta una duració més variable: en les zones fredes, poden passar-hi tot l'hivern, mentre en les zones més cà lides pot durar tan sols un mes. Cinquè estadi larvari: En aquest últim estadi, segueixen augmentant el nombre de pèls urticants i també la mida del seu cos. L'alimentació passa a ser molt activa, menjant-se per complet les acÃcules de pi on tenen el niu. En cas de quedar-se sense aliment, formen llargues fileres per terra buscant un nou pi on nodrir-se. Aquestes fileres són les que els donen el nom de processionà ria (per la semblança amb una processó religiosa). L'eruga capdavantera (femella) és la que escull quin és el lloc idoni per a l'enterrament. S'acostumen a soterrar en clars o a les vores dels boscos, cercant sòls ben il·luminats, per tal de rebre escalfor un cop enterrades (si la localitat és massa cà lida, buscaran sòls ombrÃvols). Un cop enterrades, la processionà ria començarà la fase de crisà lide. Crisà lide i imago: Un cop enterrades fabriquen un capoll i entren en fase de pre-pupa (eruga envoltada de capoll), fins que muden i passen a crisà lide. La crisà lide té 3 estadis, i durant la segona fase algunes entren en diapausa, podent romandre enterrades d'1 a 3 anys esperant les condicions òptimes de temperatura per descloure's. Un cop finalitzada la fase de crisà lide, comença l'estadi d'imago, en aquest cas, de papallona nocturna. Les papallones adultes són caracterÃstiques pel seu color grisós en les ales anteriors amb les nervacions i les vores de color negre. La regió frontal del cap presenta una protuberà ncia còrnia, còncava, amb quatre quilles transversals. Les femelles d'aquesta espècie, d'entre 36 i 49 mm de llargada, són més grans que els mascles, d'entre 31 i 39 mm. El dimorfisme sexual també es pot apreciar en el fet que els mascles tenen una taca fosca en la regió anal, els pèls grisos que els recobreixen el tòrax i l'abundant pilositat de l'abdomen (les femelles hi tenen escates de color daurat). Les papallones ponen els ous en les fulles de pi, per tornar a començar el cicle. Fase d'ou: Els ous són cilÃndrics, de color blanc-groguenc i s'agrupen en postes de 70 a 300, envoltant un parell d'acÃcules de pi, cedre o là rix. Els ous estan recoberts amb unes escates de color marronós, per protegir els ous d'atacs de depredadors, parasitoides, patògens o les inclemències del temps. Les postes poden fer fins a 5 cm de longitud, i estan fixes a les acÃcules mitjançant una secreció adhesiva que allibera la femella. Les femelles només poden fer una posta d'ous. Danys: Pot arribar a esdevenir una plaga molt comuna i estesa arreu, de carà cter cÃclic i difÃcil d'eradicar. Les larves mengen les fulles i defoliant l'arbre, però aquesta plaga només és letal en alguns casos d'arbres molt joves. La processionà ria té un ampli nombre de parasitoides, patògens i depredadors en tots els seus estadis del cicle vital, que ja exerceixen un control poblacional sobre aquesta plaga de forma natural.