Ammophila arenaria, barrón o carrizu (y n'ocasiones tamién nomáu como Psamma arenaria) ye una planta perenne de la familia de les Poacees. Crez en terrenes arenosos gracies a un sistema de raigañu bien fondu. Utilizóse sobremanera, p'afitar les dunes mariniegues de la Landas de Gascuña en Francia.
Descripción
Ye una planta monocotiledónea viviega, con tarmos rectos pudiendo algamar 12 dm. Les fueyes tienen un color verde-buxu y con forma apuntiada. Les flores son de color mariellu-paya aconceyáu en llargues espigues con forma d'exa y floriamientu a partir del mes de mayu; los frutos formen panícules bastante trupes.
Los rizomes adquieren un gran desarrollu soterrañu, estendiéndose sobre amplies zones. Los raigaños son bastante robustes.
Sistema de fixación en dunes con
Ammophila arenaria
Vista de la planta nel so hábitat
Distribución
Esta especie ye orixinaria de les rexones con clima moderáu a templáu:
Alcuéntrase sobre les dunes mariniegues, na zona llamada "duna blanca". Ye una especie xerofítica.
Taxonomía
Ammophila arenaria describióse por (L.) Link. y espublizóse en Hortus Regius Botanicus Berolinensis 1: 105. 1827.[1]
- Etimoloxía
Ammophila: nome xenéricu que deriva de les pallabres del griegu antiguu Ammos (ἄμμος), que significa "arena", y phila (ϕιλος), que significa "amor".
arenaria: epítetu llatíno que significa "de l'arena"
- Sinonimia
- Castellanu: arenaria, barrón, caña d'arenales, grama del norte.[2]
Ver tamién
Referencies
Bibliografía
- Baldini, R. M. 1995. Revision of the genus Phalaris L. (Gramineae). Webbia 49(2): 265–329.
- Cabi, Y. & M. Doğan. 2012. Poaceae. 690–756. In A. Güner, S. Aslan, T. Ekim, M. Vural & M. T. Babaç (eds.) Türkiye Bitkileri Listesi. Nezahat Gökyiğit Botanik Bahçesi ve Flora Llabraştırmaları Derneği Yayını, Istanbul.
- Darke, R. 1999. Color Encycl. Ornam. Grasses 1–325. Timber Press, Portland.
- Edgar, Y., M. A. O'Brien & H. Y. Connor. 1991. Checklist of pooid grasses naturalised in New Zealand. 1. Tribes Nardeae, Stipeae, Hainardieae, Meliceae, and Aveneae. New Zealand J. Bot. 29: 101–116.
- Gibbs Russell, G. Y., W. G. M. Welman, Y. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
- Hitchcock, A. S. 1951. Man. Grasses O.S. (ed. 2) 1–1051. O.S. Department of Agriculture, Washington, D.C.
- Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
- Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogu de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
- Moore, D. M. 1983. Fl. Tierra del Fueu 396 pp. A. Nelson; Missouri Botanical Garden, Oswestry; St. Louis.
Enllaces esternos
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.