La marcieguilla (Carex muricata) , ye una especie de planta yerbácea perteneciente a la familia de les ciperacees.
Descripción
Planta rizomatosa, como toles del xéneru Carex, brota d'un rizoma, que s'estiende, nesti casu trupu, so tierra, formando verdees col biltu de los tarmos de 20-50 cm d'altu, de seición triengular, colos ángulos agudu y diminutu espiníes nellos, que los fai "aspros" o daqué cortantes al tactu. Les fueyes, de 2,5-3 mm d'anchu y daqué más curties que los tarmos, son rectes, paecíes a les del trigu o cebada, daqué aspres nel cantu, non bien ríxides. Ye una especie dioica, les flores de cada individuu son unisexuales (masculines o femenines). Nel xéneru Carex la flor femenina ye una especie de "botellina" (utrículo) y 2-4 estigmes, ente que la masculina amenorgar a 3 estames, en dambos casos protexíos con unes escames vexetales y formando espigues nel estremu de tarmos fértiles.[1]
Distribución y hábitat
Distribución Euroasiática. Crez en pradera bien húmedes o inclusive daqué encharcaes.
Taxonomía
Carex muricata describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 974. 1753.[2]
- Citoloxía
Númberu de cromosomes de Carex distans (Fam. Cyperaceae) y táxones infraespecíficos: n=37[3]
- Etimoloxía
Carex: nome xenéricu que podría derivar del griegu kairo, que significa "mancar", rellacionáu coles fueyes cortantes que tienen estes plantes.[4]
muricata; epítetu llatín que significa "con escayos".[5]
- Sinonimia
-
Carex astracanica Willd. ex Kunth
-
Carex divulsa Gaudin
-
Carex divulsa subsp. orsiniana (Ten.) K.Richt.
-
Carex Entemedia Retz.
-
Carex orsiniana Ten.
-
Carex pairae subsp. borealis Hyl.
-
Carex pairae var. javanica Nelmes
-
Carex serotina Ten.
-
Carex stellulata M.Bieb.
-
Carex tenuissima Schur
-
Carex tergestina Hoppe ex Boott
-
Carex viridis Spenn.
-
Carex vulpina Hohen.
-
Caricina muricata (L.) St.-Lag.
-
Vignea altissima Schur
-
Vignea muricata (L.) Rchb.
-
Vignea muricata subsp. lamprocarpa (Wallr.) Soják
-
Vignea tenuissima Schur[6][7]
Ver tamién
- Castellanu: lastan finu, lastan menor, marcieguilla.[8]
Referencies
Bibliografía
- Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren & Reveal. 1977. Vascular Plants of the Intermountain West, U.S.A. 6: 1–584. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
- Flora of North America Editorial Committee, y. 2002. Magnoliophyta: Commelinidae (in part): Cyperaceae. Fl. N. Amer. 23: i–xxiv, 1–608.
- Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.Y. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
- Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Ecuador–A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
- Jørgensen, P. M. & S. Lleón-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
- Radford, A. Y., H. Y. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
- Scoggan, H. J. 1978 [1979]. Pteridophyta, Gymnospermae, Monocotyledoneae. 2: 93–545. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
Enllaces esternos
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.