Opisthokonta (van die Griekse ὀπίσθιος opísthios, "agter" + κοντός kontós, "pool", dus "flagellum") is ’n groot groep eukariote, insluitende die koninkryke diere en swamme,[4] asook die eukariotiese mikro-organismes wat soms geplaas word in die parafiletiese filum Choanozoa (konvensioneel deel van die koninkryk Protista).[5] Opisthokonta, wat soms die "Fungi/Metazoa-groep" genoem word,[6] word gewoonlik beskou as ’n monofiletiese klade.[5][7][8][9]
Een gemeenskaplike eienskap van die Opisthokonta is dat flagellumselle, soos die sperma van die meeste diere en die spore van die swamme, voortbeweeg deur middel van ’n enkele flagellum (sweephaar) aan hul agterkant. Die groep se naam kom van dié eienskap.
In teenstelling daarmee beweeg flagellumselle in ander eukariotiese groepe voort met een of meer flagella aan hul voorkant. In sommige Opisthokonta-groepe, soos die meeste van die swamme, het flagellumselle verlore gegaan.[5]
Die verwantskap van die Opisthokonta is steeds 'n onderwerp van navorsing. Hierdie is 'n vereenvoudigde kladogram wat die belangrikste groepe toon
Eukariote BikontaViridiplantae (plante)
Fungi (swamme)
Metazoa (diere)
Opisthokonta (van die Griekse ὀπίσθιος opísthios, "agter" + κοντός kontós, "pool", dus "flagellum") is ’n groot groep eukariote, insluitende die koninkryke diere en swamme, asook die eukariotiese mikro-organismes wat soms geplaas word in die parafiletiese filum Choanozoa (konvensioneel deel van die koninkryk Protista). Opisthokonta, wat soms die "Fungi/Metazoa-groep" genoem word, word gewoonlik beskou as ’n monofiletiese klade.
Los opistocontos (Opisthokonta) son un cladu d'organismos eucariotes nel que coesisten delles formes unicelulares flaxelaes (coanozoos) al pie de los fungos (Fungi) y los animales (Animalia). El nome alude a que'l flaxelu, singular cuando ta presente, ocupa una posición posterior, avanzando la célula per delantre d'él, como se ve nos espermatozoides de los animales. Tolos miembros son heterótrofos, de cutiu parásitos, pos nun se conocen organismos fotosintéticos ente los opistocontos. Dellos grupos tales como liquen, fungos micorrícicos y la mayoría de los corales viven en simbiosis con algues o plantes terrestres. Opisthokonta ye'l grupu d'organismos eucariotes más estensu, pos inclui más de 1,5 millones d'especies descrites.[2]
El siguiente árbol filoxenéticu amuesa les rellaciones ente los distintos grupos de Opisthokonta:[3][4]
OpisthokontaHolomycota
Los restos fósiles más antiguos pertenecientes a los opistocontos correspuenden a la biota ediacárica que florió fai 635-542 millones d'años. Estos son antigües formes que representen los organismos multicelulares complexos más antiguos conocíos dientro del nivel macrocelular de complexidá biolóxica y sumieron en gran parte pocu primeru de la rápida apaición de biodiversidá conocida como esplosión cámbrica. Per otru llau, una estimación de relóes moleculares cubicaos usando los fósiles más antiguos conocíos de cada grupu, calcula l'apaición de Opisthokonta fai 1240-1481 millones d'años.[1][5][6][7][8]
Los opistocontos (Opisthokonta) son un cladu d'organismos eucariotes nel que coesisten delles formes unicelulares flaxelaes (coanozoos) al pie de los fungos (Fungi) y los animales (Animalia). El nome alude a que'l flaxelu, singular cuando ta presente, ocupa una posición posterior, avanzando la célula per delantre d'él, como se ve nos espermatozoides de los animales. Tolos miembros son heterótrofos, de cutiu parásitos, pos nun se conocen organismos fotosintéticos ente los opistocontos. Dellos grupos tales como liquen, fungos micorrícicos y la mayoría de los corales viven en simbiosis con algues o plantes terrestres. Opisthokonta ye'l grupu d'organismos eucariotes más estensu, pos inclui más de 1,5 millones d'especies descrites.