Kruisement, uit die Griekse míntha, is 'n genus van plante in die familie Lamiaceae (kruisement-familie).[2] Die verskillende spesies is nie duidelik onderskeibaar nie, en skattings van hulle aantal wissel van 13 tot 18.[3] Verbastering tussen sommige van die spesies kom natuurlik voor.
Die genus is wydversprei oor die hele Europa, Afrika, Asië, Australië en Noord-Amerika.[4]
Kruisement is aromatiese, byna uitsluitlik meerjarige, selde jaarlikse, kruie. Hulle het 'n wye verspreiding van ondergrondse en bogrondse stolons [5] en regop, vierkantige,[6] vertakte stamme. Die blare word gedra in teenoorgestelde pare van langwerpig tot lansetvormig. Blare is dikwels donserig met 'n getande rand. Blaarkleure wissel van donkergroen en grysgroen tot pers, blou en soms liggeel. Die blomme is wit tot pers en vorm vals kranse. Die bloemwyse is dubbel gelip met vier lobbe, die boonste lob is gewoonlik die grootste. Die vrug is 'n neutjie, met een tot vier sade.
Kruisement, uit die Griekse míntha, is 'n genus van plante in die familie Lamiaceae (kruisement-familie). Die verskillende spesies is nie duidelik onderskeibaar nie, en skattings van hulle aantal wissel van 13 tot 18. Verbastering tussen sommige van die spesies kom natuurlik voor.
Die genus is wydversprei oor die hele Europa, Afrika, Asië, Australië en Noord-Amerika.
Bloeiwyse van Mentha pulegium Mentha longifoliaKruisement is aromatiese, byna uitsluitlik meerjarige, selde jaarlikse, kruie. Hulle het 'n wye verspreiding van ondergrondse en bogrondse stolons en regop, vierkantige, vertakte stamme. Die blare word gedra in teenoorgestelde pare van langwerpig tot lansetvormig. Blare is dikwels donserig met 'n getande rand. Blaarkleure wissel van donkergroen en grysgroen tot pers, blou en soms liggeel. Die blomme is wit tot pers en vorm vals kranse. Die bloemwyse is dubbel gelip met vier lobbe, die boonste lob is gewoonlik die grootste. Die vrug is 'n neutjie, met een tot vier sade.
Mentha ye un xéneru de plantes herbales viviegues, perteneciente a la familia de les Lamiaceae (lamiáceas o llabiaes), que s'estrema en distintes especies[2] y híbridos, ente los que figura la variedá hierbabuena (Mentha spicata).
Incluyir ente les yerbes arumoses de mayor espardimientu y ye apreciada pol so característicu arume refrescante. Ye utilizada en gastronomía, según n'otros usos como'l farmacéuticu.
La menta tien distribución cosmopolita y atópase n'Europa, Asia, África, Oceanía y América.[3]
El xéneru foi descritu por Carlos Linneo y publicáu en Species Plantarum 2: 576. 1753.[4]
Etimológicamente Mentha deriva[5] del llatín mintha, nome griegu de la ninfa Minta fía de Cocito (fumu infernal), amiga de Plutón.[6]
La menta utilizábase como estimulante, energizante emocional, como dixestivu y refrescante
Son plantes herbales perennes y arumoses qu'algamen un altor máximu de 120 cm aprosimao. Tienen unos rizomas soterraños que faen que de cutiu se porten como especies qu'invaden tol espaciu. Les fueyas son de disposición opuesta, simples y de forma oblonga a llanceolada, de cutiu, tienen el marxe dentáu. Les flores tienen dos llabios y cuatro lóbulo con colores que van del blancu al púrpura. El frutu ye una cápsula con hasta cuatro granas.
Nun se conoz a ciencia cierta la zona del planeta na que vio la lluz el primer espécime, esistiendo diverses teoríes que lo alluguen n'Europa (la más estendida), Norte d'África o Asia.
La llista cubre una seleición de les especies del xéneru que se consideren pures. Al igual qu'en toles clasificaciones de les plantes esta llista podría yá tar obsoleta.
Híbridos reconocíos que pueden xenerase ente l'encruz de delles de les especies:
Mentha × rotundifolia (M. longifolia × M. suaveolens) -
La destilación de la menta produz una aceite ricu en mentol, sustanza de valor comercial y llargamente utilizada na producción d'alimentos como llambionaes, lociones p'afaitar, productos bucales, arumes, etc.
Utilizada principalmente en platos duces y repostería, tamién tien presencia en platos salaos. Ente les ellaboraciones que lleven menta, incluyida la especie hierbabuena, destaca'l té moruno nel Magreb. La hierbabuena tamién s'utiliza na preparación del quibbe. Ye un ingrediente imprescindible de la cocina inglesa[7] y estauxunidense pa la preparación de la Pierna de corderu con Mueyu de menta. La menta tamién tien presencia nel tabule llibanés, el mojito cubanu o'l Phở vietnamita.
N'España utilizar n'ocasiones p'arumar guisos como la Olla xitana típica d'Almería y Murcia.[8] Tamién puede utilizase n'otros guisos como'l Cocíu cordobés, el Cocíu chiclanero, el Cocíu jiennense o'l Cocíu madrilanu, apaeciendo la hierbabuena na lletra de la famosa copla Cocidito Madrilanu, compuesta por Rafael de Llión en 1949 y popularizada en distintes dómines polos cantantes Pepe Blanco y Manolo Escobar: «Cocidito madrilanu, repicando na bufarda, que me güel a yerbabuena y a verbena nes Vistillas». Tamién ye frecuente qu'acompañe los guisos que lleven cascoxos.
Ye un arume clásico en chicles, carambelos y llicores como'l Julepe de menta, la Crema de menta o'l Peppermint frappé que dio de la mesma títulu a una película de Carlos Saura.
Utilízase fresca o seca y tamién almite conxelación.
Mentha ye un xéneru de plantes herbales viviegues, perteneciente a la familia de les Lamiaceae (lamiáceas o llabiaes), que s'estrema en distintes especies y híbridos, ente los que figura la variedá hierbabuena (Mentha spicata).
Incluyir ente les yerbes arumoses de mayor espardimientu y ye apreciada pol so característicu arume refrescante. Ye utilizada en gastronomía, según n'otros usos como'l farmacéuticu.
La menta tien distribución cosmopolita y atópase n'Europa, Asia, África, Oceanía y América.