dcsimg

Gesneriaceae ( Afrikaans )

provided by wikipedia AF

Gesneriaceae is ’n familie blomplante wat uit sowat 150 genera 3 200 spesies bestaan. Dit kom in tropiese en subtropiese klimaatstreke voor, met net ’n paar spesies in gematigde streke. Baie spesies het kleurryke blomme en word as sierplante gekweek.

Eienskappe

Die meeste spesies is meerjarige kruidplante of substruike, maar ’n paar is houtagtige struike of klein bome. Die blaarstand is gewoonlik teenoorstaande en oorkruis, maar in sommige groepe is daar ’n spiraal- of afwisselende rangskikking. Die blomme het gewoonlik ’n sigomorfe kroon (met ’n bilaterale simmetrie) waarvan die kroonblare ineenvloei om ’n buis te vorm. Die vrugbeginsel kan bo- of onderstandig wees en die vrug is ’n droë of vlesige kapsule of bessie. Die sade is altyd klein en talryk.

Die familie word in veral twee belangrike subfamilies verdeel: Cyrtandroideae in die Ou Wêreld en Gesnerioideae in die Nuwe Wêreld. Die algemeenste genus is Cyrtandra, wat sowat 600 spesies bevat en hoofsaaklik in Suidoos-Asië, Maleisië, Indonesië, die Filippyne en die eilande van Stille Oseaan tot by Hawaii voorkom. Verskeie genera is gewilde huisplante, waarvan die bekendste die Usambaraviooltjie of Saintpaulia ionantha is.

’n Paar genera

  • Achimenes
  • Aeschynanthus
  • Agalmyla
  • Alloplectus
  • Alsobia
  • Amalophyllon
  • Ancylostemon
  • Anna
  • Anodiscus
  • Asteranthera
  • Besleria
  • Boea
  • Briggsia
  • Bucinellina
  • Capanea
  • Chirita
  • Chiritopsis
  • Chrysothemis
  • Codonanthe
  • Columnea (vlieënde goudvisplant)
  • Conandron
  • Corallodiscus
  • Crantzia
  • Cyrtandra
  • Diastema
  • Didissandra
  • Didymocarpus
  • Drymonia
  • Episcia (vlamviooltjie)[2]
  • Eucodonia
  • Gasteranthus
  • Gesneria
  • Glossoloma
  • Gloxinella
  • Gloxinia
  • Gloxiniopsis
  • Haberlea
  • Hemiboea
  • Henckelia
  • Isometrum
  • Jancaea
  • Koellikeria
  • Kohleria
  • Loxostigma
  • Lysionotus
  • Mandirola
  • Mitraria
  • Monophyllaea
  • Monopyle
  • Nautilocalyx
  • Negria
  • Nematanthus
  • Neomortonia
  • Niphaea
  • Nomopyle
  • Opithandra
  • Oreocharis
  • Paliavana
  • Paraboea
  • Pearcea
  • Petrocosmea
  • Phinaea
  • Primulina
  • Ramonda
  • Raphiocarpus
  • Rhabdothamnus
  • Rhynchoglossum
  • Rhytidophyllum
  • Sarmienta
  • Saintpaulia (Usambaraviooltjie)
  • Seemannia
  • Sinningia
  • Smithiantha
  • Solenophora
  • Sphaerorrhiza
  • Stauranthera
  • Streptocarpus (Kaapse sleutelblom)[2]
  • Titanotrichum
  • Tremacron

Verwysings

  1. Angiosperm Phylogeny Group (2009). “An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III” (PDF). Botanical Journal of the Linnean Society 161 (2): 105–121. doi:10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x. Besoek op 2013-07-06.
  2. 2,0 2,1 Nasionale Vakterminologiediens van die Departement van Nasionale Opvoeding. Woordeboek vir Tuinboukunde met Plantname. Die Staatsdrukker, Pretoria. 1991. ISBN 0 621 13531 3

Eksterne skakels

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia skrywers en redakteurs
original
visit source
partner site
wikipedia AF

Gesneriaceae: Brief Summary ( Afrikaans )

provided by wikipedia AF

Gesneriaceae is ’n familie blomplante wat uit sowat 150 genera 3 200 spesies bestaan. Dit kom in tropiese en subtropiese klimaatstreke voor, met net ’n paar spesies in gematigde streke. Baie spesies het kleurryke blomme en word as sierplante gekweek.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia skrywers en redakteurs
original
visit source
partner site
wikipedia AF

Gesneriaceae ( Asturian )

provided by wikipedia AST

Gesneriaceae ye una familia de plantes fanerógames que consta d'unos 150 xéneros y unes 3200 especies tropicales y subtropicales nel Viejo y Nuevu Mundu, y un númberu amenorgáu nes zones templaes.

Etimoloxía

El xéneru Rehmannia tuvo incluyíu en Gesneriaceae pero anguaño acéptase como unu de la familia Scrophulariaceae.

Botánicos que fixeron contribuciones significatives a la sistemática de la familia son George Bentham, Robert Brown, B.L.Burtt, C.B.Clarke, Olive M.Hilliard, Joseph Dalton Hooker, William Jackson Hooker, Karl Fritsch, Elmer Drew Merrill, Harold Y.Moore, Jr., Conrad Vernon Morton, Henry Nicholas Ridley, Laurence Skog, W.T.Wang, Anton Weber, y Hans Wiehler. Dellos investigadores tán trabayando nesti grupu y les clasificaciones de los xéneros camuden rápido.

Descripción

La mayoría de les especies son yerbes o pequeños parrotales perennes, anque dalgunos son parrotales o árboles pequeños. En base de diferencies morfolóxiques y bioxeográficas estremar a la familia en tres subfamilies:

El xéneru mayor y más llargamente estendíu ye Cyrtandra, con unes 600 especies llargamente distribuyíes nel sureste d'Asia, Malasia, Indonesia, les Filipines, y les islles del Pacíficu llegando hasta les islles Ḥawai.

Usos

Varios de los xéneros nesta familia son unes plantes ornamentales bien populares. La más familiar y usada por gran númberu de xardineros ye la popular violeta africana dientro del xéneru Saintpaulia.

Les Gesneriaceae estremar en tres grupos, dependiendo de como los sos tarmos atópense modificaos como órganos d'almacenaxe :

  • rizomatosos
  • tuberosos
  • "raigaños fibroideas", lo que significa que nestos postreros fálten-yos les estructures d'almacén anteriores (magar toles Gesneriaceae tienen raigaños fibroideas).


Dalgunos de los xéneros

  • Llista de xéneros:[1]

Sinonimia

Belloniaceae, Besleriaceae, Cyrtandraceae, Didymocarpaceae, Ramondaceae.

Referencies

Enllaces esternos


"Cymbidium Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Gesneriaceae: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST

Gesneriaceae ye una familia de plantes fanerógames que consta d'unos 150 xéneros y unes 3200 especies tropicales y subtropicales nel Viejo y Nuevu Mundu, y un númberu amenorgáu nes zones templaes.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST