Eudromia elegans, tamién conocida como perdiz crestada, copetona, martineta común o perdiz bataraza ye una especie d'ave tinamiforme de tamañu medianu, alredor de 41 centímetros de llargor, de plumaxe marrón escuru amarellentáu, con ales curties. Habita n'Arxentina y Chile. La dieta consiste en granes, fueyes, frutos ya inseutos.
Mientres la dómina iverniza viven en colonies (bandaes) d'hasta 300 exemplares. Mientres el celu dixebrar en grupos impares d'hasta siete exemplares. Antes del apareamiento, suelen efectuar dances de cortexu d'hasta cuatro hores de duración.Les batalles ente machos por una fema suelen ser bien violentes. Los niales cavar nun fuexu pocu fondu al pie d'un parrotal o matu. Les postures son de doce güevos, verdosos y bien brillosos. Depués de tres selmanes nacen los pichones, col aspeutu d'una pequeña bola d'algodón gris, y tán en condiciones de movese por sigo mesmos nin bien secos.
Conócense 10 subespecies de Eudromia elegans,[2] 9 son reinales de l'Arxentina y Africa, siendo solo la restante (Y.y. patagonica) la que, amás d'habitar cuasi tol sur de la patagonia arxentina, tamién enfusa llevemente n'estepes arbustives estremeres nel este de la XI Rexón de Chile, pela redolada de Chile Chicu na mariña sur del lago Xeneral Carrera.[3]
Esta ye la llista de toles subespecies:
Eudromia elegans, tamién conocida como perdiz crestada, copetona, martineta común o perdiz bataraza ye una especie d'ave tinamiforme de tamañu medianu, alredor de 41 centímetros de llargor, de plumaxe marrón escuru amarellentáu, con ales curties. Habita n'Arxentina y Chile. La dieta consiste en granes, fueyes, frutos ya inseutos.