Die Engelvisse (Pomacanthidae) is 'n vis-familie wat tot die orde Perciformes behoort. Daar is sewe genera met 83 spesies in hierdie familie en twaalf soorte kom aan die Suid-Afrikaanse kus voor.
Die familie is van die mooiste koraalvis en die onvolwasse vissies se kleur verskil drasties van die volwassenes. Die grootte wissel van 8 – 46 cm. Die Pomacanthus en Apolemichthys genera is hoofsaaklik bodembewoners terwyl sommige spesies van Centropyge en Genicanthus hermafrodieties is.
Die volgende genera en spesies kom aan die Suid-Afrikaanse kus voor:
Die Engelvisse (Pomacanthidae) is 'n vis-familie wat tot die orde Perciformes behoort. Daar is sewe genera met 83 spesies in hierdie familie en twaalf soorte kom aan die Suid-Afrikaanse kus voor.
El grupu de los pexes ánxel (familia Pomacanthidae) ye una familia de pexes marinos incluyida nel orde Perciformes. Distribuyese por agües tropicales de los océanos Atlánticu, Índicu y Pacíficu (sobremanera oeste).
Cuerpu fuertemente estruyíu lateralmente, ángulu del opérculu con un escayu fuerte, tres espines na aleta añal, munches especies con una estensión allargada de los marxes traseros de les aletes dorsal y añal, aleta caudal dende arrondada a fuertemente semilunar con 15 radios ramificaos.[1] Tienen coloraciones bien llamatives, marcadamente distinta ente xuveniles y adultos en munches especies.[1]
Viven n'agües pocu fondes de menos de 20 m de fondura, cerca de los petones de coral, bien escasamente per debaxo de los 50 m.[1]
Toles especies estudiaes hasta la fecha son hermafroditas protoginas, con un sistema social d'harén. Reproducción peláxica. La mayoría alimentase d'esponxes, invertebraos, algues y güevos de peces.[2]
Son bien usaos n'acuarios, anque difíciles de caltener.
Apaecen per primer vegada nel rexistru fósil nel Terciariu, mientres l'Eocenu inferior.[3]
El Rexistru Mundial d'Especies Marines inclúi 8 xéneros na familia:[4]
El grupu de los pexes ánxel (familia Pomacanthidae) ye una familia de pexes marinos incluyida nel orde Perciformes. Distribuyese por agües tropicales de los océanos Atlánticu, Índicu y Pacíficu (sobremanera oeste).
Cuerpu fuertemente estruyíu lateralmente, ángulu del opérculu con un escayu fuerte, tres espines na aleta añal, munches especies con una estensión allargada de los marxes traseros de les aletes dorsal y añal, aleta caudal dende arrondada a fuertemente semilunar con 15 radios ramificaos. Tienen coloraciones bien llamatives, marcadamente distinta ente xuveniles y adultos en munches especies.
Viven n'agües pocu fondes de menos de 20 m de fondura, cerca de los petones de coral, bien escasamente per debaxo de los 50 m.
Toles especies estudiaes hasta la fecha son hermafroditas protoginas, con un sistema social d'harén. Reproducción peláxica. La mayoría alimentase d'esponxes, invertebraos, algues y güevos de peces.
Son bien usaos n'acuarios, anque difíciles de caltener.
Apaecen per primer vegada nel rexistru fósil nel Terciariu, mientres l'Eocenu inferior.