El Chilpanxochitl o Lobelia laxiflora ye una especie de Lobelia nativa de Méxicu.[1]
Vista de la planta con flores
Descripción
Ye una planta yerbácea que mide ente unu y 1.5 m d'altor; les fueyes son allargaes, angostes y apuntiaes en dambos estremos. Les sos flores son coloraes, roses, naranxes y mariellu. Los frutos al ensugase ábrense.
Distribución y hábitat
Orixinaria de Méxicu. Habita en clima templáu ente los 1000 y los 2660 metros, acomuñada a terrenes de cultivu de riego y envernada, amás de carba xerófilu, monte mesófilu de monte, montes d'encino, de pinu y mistu de pinu-encino.
Propiedaes
Esta planta emplegar pa solliviar el sasibimo en llingua otomí, granos que salen "por calor" o por causa de la picadura de dalgún animal, o ronchas que al tascase pueden infectase causando comición y dolor; prepárase un cocimientu cola planta, y con él llava la zona afeutada (Puebla).
Amás, aconséyase inxerir el fervinchu de la planta cuando se presenten los síntomes de rabia, o se tuviera contautu con dalgún animal que pueda tenela.
Coles mesmes, encamiéntase estregar cola planta fresca la parte del cuerpu afeutada pola hiedra (Rhus radicans); aplicar el látex nos güeyos pa compensar los males de los güeyos; emplegar el raigañu contra asma, tiemblu, parásitos y sífilis.
- Hestoria
Nel sieglu XVI, el Códice Florentino reporta: "pal que-y sale sangre de la ñariz, pa la tos y l'estómagu infláu". Nel mesmu sieglu, Francisco Hernández rellata: "planta de naturaleza fría, fai sacupar a les fiebres cuartanas o tercianas, quita la inflamación de los pechos, aprovecha a los epilépticos polo que suelen llamala micaxíhuitl, esto ye medicina de los muertos".
A principios del sieglu XX, el Institutu Médicu Nacional señalar como antitusígeno, emético ya hipnóticu. Darréu, Alfonso Herrera mentar como antidisneica y expectorante; contra l'asma, la tos y los catarros crónicos. Maximino Martínez, acreitar contra l'asma, como depresor de la respiración a nivel central, emético, expectorante, nar¬cótico y rubefaciente. Luis Cabrera, indicar contra l'asma, como catárticu, emético, expectorante; contra neumonía, pleuresía y tos ferina. Finalmente, la Sociedá Farmacéutica de Méxicu repite la información tantu de Martínez como de Cabrera y amiesta el so usu pa "regularizar la respiración".[2]
Taxonomía
Lobelia laxiflora describióse por Carl Sigismund Kunth y espublizóse en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 3: 311. 1818[1819].[3]
- Etimoloxía
Lobelia: nome xenéricu que foi nomáu n'honor del botánicu belga Matthias de Lobel (1538-1616).[4]
laxiflora: epítetu llatín que significa "con flores laxas".[5]
- Sinonimia
-
Dortmannia laxiflora (Kunth) Kuntze
-
Lobelia floribunda Bonpl. ex A. DC.
-
Lobelia persicaefolia var. warscewiczii (Regel) Vatke
-
Rapuntium laxiflorum (Kunth) C.Presl
-
Siphocampylus warscewiczii Regel
-
Tupa laxiflora (Kunth) Planch. & Oerst.
-
Tupa stricta Planch. & Oerst.[6][7]
-
Lobelia laxiflora subsp. angustifolia (A.DC.) Eakes & Lammers
-
Lobelia angustifolia (A.DC.) Urbina
-
Lobelia cavanillesii var. lutea F.Haage & F.Schmidt
-
Lobelia dracunculoides Willd. ex Schult.
-
Lobelia nelsonii var. fragilis B.L.Rob. & Fernald
-
Lobelia persicifolia var. amygdalina Vatke
-
Lobelia persicifolia var. angustifolia (A.DC.) Vatke
-
Rapuntium kunthianum C.Presl
- Lobelia laxiflora subsp. laxiflora
-
Dortmannia amygdalina (Willd. ex Schult.) Kuntze
-
Dortmannia concolor Kuntze
-
Dortmannia haenkeana (C.Presl) Kuntze
-
Lobelia amygdalina Willd. ex Schult.
-
Lobelia andina Benth.
-
Lobelia angulatodentata Hook. & Arn.
-
Lobelia canescens C.Presl
-
Lobelia cavanillesiana Schult.
-
Lobelia cavanillesii Mart.
-
Lobelia concolor M.Martens & Galeotti
-
Lobelia costaricana (Planch. & Oerst.) Y.Wimm.
-
Lobelia costaricana var. magna Y.Wimm.
-
Lobelia delessertiana Y.Wimm.
-
Lobelia fissa Willd. ex Schult.
-
Lobelia haenkeana (C.Presl) A.DC.
-
Lobelia haenkeana var. panamensis Y.Wimm.
-
Lobelia loretensis M.Y.Jones
-
Lobelia nelsonii Fernald
-
Lobelia ovalifolia Hook. & Arn.
-
Lobelia patzquarensis Sessé & Moç.
-
Lobelia persicifolia var. mollis Vatke
-
Lobelia persicifolia var. warszewiczii (Regel) Vatke
-
Lobelia prunifolia Humb. ex C.Presl
-
Lobelia rensonii Y.Wimm.
-
Lobelia rigidula Kunth
-
Rapuntium amygdalinum (Willd. ex Schult.) C.Presl
-
Rapuntium cavanillesianum (Schult.) C.Presl
-
Rapuntium haenkeanum C.Presl
-
Rapuntium rigidulum (Kunth) C.Presl
-
Siphocampylus bicolor D.Don
-
Siphocampylus canescens (C.Presl) A.DC.
-
Siphocampylus cavanillesii J.W.Loudon
-
Siphocampylus mollis Regel
-
Siphocampylus prunifolius (Humb. ex C.Presl) A.DC.
-
Siphocampylus warszewiczii Regel
-
Tupa bicolor (D.Don) Planch.
-
Tupa costaricana Planch. & Oerst.
-
Tupa costaricana var. patula Planch. & Oerst.
-
Tupa costaricana var. stricta Planch. & Oerst.
-
Tupa persicifolia G.Don
Aretitos, calzón de don Juan, campanines, contrahiedra, flor tocada, santa quiteria.
Ver tamién
Referencies
Bibliografía
- Breedlove, D.Y. 1986. Flora de Chiapas. Llistaos Floríst. Méxicu 4: i–v, 1–246.
- CONABIO. 2009. Catálogu taxonómicu d'especies de Méxicu. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Méxicu City.
- Jeppesen, S. 1981. 188. Lobeliaceae. 14: 9–170. In G. W. Harling & B. B. Sparre (eds.) Fl. Ecuador. University of Göteborg & Swedish Museum of Natural History, Göteborg & Stockholm.
- Jørgensen, P. M. & S. Llión-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
- Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
- Nash, D. L. 1976. Campanulaceae. In Nash, D.L. (Ed.), Flora of Guatemala - Part X, Number 4. Fieldiana, Bot. 24(11/4): 396–431.
- Shreve, F. & I. L. Wiggins. 1964. Veg. Fl. Sonoran Deas. 2 vols. Stanford University Press, Stanford.
- Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
Enllaces esternos
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.