dcsimg
Image of kitchen sage
» Plants » » Angiosperms »

Kitchen Sage

Salvia officinalis L.

Description

provided by eFloras
Herbs perennial. Stems erect, woody at base, minutely white tomentose, much branched. Petiole 0-3 cm; leaf blade oblong to elliptic or ovate, 1-8 × 0.6-3.5 cm, papery, finely corrugate, minutely white tomentose, base rounded or subtruncate, margin crenulate, apex acute to mucronate, rarely acute. Verticillasters 2-18-flowered, in terminal racemes 4-18 cm; upper bracts broadly ovate, apex acuminate. Pedicel ca. 3 mm. Calyx campanulate, 1-1.1 cm in flower, dilated to 1.5 cm in fruit, minutely tomentose on veins and margin, sparsely golden yellow glandular, ± tinged purple, 2-lipped to ca. 1/2 its length; upper lip shallowly 3-toothed, teeth subulate; lower teeth triangular, apex acuminate. Corolla purple or blue, 1.8-1.9 cm, minutely tomentose; tube imperfectly pilose annulate inside, straight, ca. 9 mm; upper lip straight, obovoid, ca. 6 × 5.5 mm; lower lip ca. 1 × 1 cm. Filaments ca. 5 mm; connectives ca. 3 mm, arms equal. Nutlets dark brown, subglobose, ca. 2.5 mm in diam. Fl. Apr-Jun.
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
bibliographic citation
Flora of China Vol. 17: 211 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
source
Flora of China @ eFloras.org
editor
Wu Zhengyi, Peter H. Raven & Hong Deyuan
project
eFloras.org
original
visit source
partner site
eFloras

Habitat & Distribution

provided by eFloras
Cultivated in China as a medicinal and aromatic herb [Europe].
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
bibliographic citation
Flora of China Vol. 17: 211 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
source
Flora of China @ eFloras.org
editor
Wu Zhengyi, Peter H. Raven & Hong Deyuan
project
eFloras.org
original
visit source
partner site
eFloras

Salie ( Afrikaans )

provided by wikipedia AF

 src=
'n Salvia officinalis blom van naby.
 src=
Salieblomme

Salie (Salvia officinalis,[1] ook bekend as tuinsalie of gewone salie) is 'n meerjarige, immergroen struik, met houtagtige stingels, grys blare en blou tot perserige blomme.

Dit is 'n lid van die familie Lamiaceae en is inheems aan die Middellandse Seegebied, al is dit genaturaliseerd op baie plekke in die wêreld. Dit het 'n lang geskiedenis van medisinale en kulinêre gebruik, en in die moderne tyd as 'n ornamentele tuinplant. Die algemene naam "salie" word ook gebruik vir 'n aantal verwante en onverwante spesies.

Taksonomie

S. officinalis is beskryf deur Carl Linnaeus in 1753. Dit is vir eeue lank in die Ou Wêreld vir sy voedsel en helende eienskappe gekweek, en is dikwels in ou herbale beskryf vir sy vele wonderbaarlike eienskappe.[2] Sy spesifieke tweede naam, "officinalis", verwys na sy medisinale gebruik - die officina was die tradisionele stoorkamer van 'n klooster waar kruie en medisyne geberg is. [1][3] S. officinalis is onder baie ander wetenskaplike name geklassifiseer oor die jare, insluitend ses verskillende name sedert 1940 alleen. [4] Dit is die tipiese spesie vir die genus Salvia. Die tweede mees gebruikte spesie van salie is Salvia lavandulaefolia, wat 'n soortgelyke samestelling met Salvia officinalis deel, met die uitsondering dat lavandulaefolia baie min van die potensieel giftige GABA-blokkeerder monoterpenoied thujone bevat.[5]

Bestuiwing

Entomofilie (bestuiwing deur insekte ) is 'n vorm van biotiese bestuiwing.

Party blomme hou daarvan om net deur een soort insek bestuif te word. Hulle het dan 'n hele reeks hindernisse om te voorkom dat enige ander insek by hul nektar uitkom.

Die salie is een van hierdie eienaardige soort blomme. Hy het die by as sy persoonlike dienskneg gekies. Die kroonblare van die blom is so gevorm dat dit maklik die liggaam van 'n heuning by kan akkomodeer. Die vlieg gaan hom vasloop in verskeie hindernisse en die hommelby is hopeloos te groot.

Sien ook

Bronne

Verwysings

  1. 1,0 1,1 Harrison, Lorraine (2012). RHS Latin for gardeners. United Kingdom: Mitchell Beazley. p. 224. ISBN 9781845337315.
  2. Clebsch, Betsy; Carol D. Barner (2003). The New Book of Salvias. Timber Press. p. 216. ISBN 978-0-88192-560-9.
  3. Stearn, William T. (2004). Botanical Latin. Timber Press (OR). p. 456. ISBN 0-88192-627-2.
  4. Sutton, John (2004). The Gardener's Guide to Growing Salvias. Workman Publishing Company. p. 17. ISBN 978-0-88192-671-2.
  5. (25 April 2000) “Absinthe and gamma-aminobutyric acid receptors.”. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 97 (9): 4417–8. doi:10.1073/pnas.97.9.4417.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia skrywers en redakteurs
original
visit source
partner site
wikipedia AF

Salie: Brief Summary ( Afrikaans )

provided by wikipedia AF
 src= 'n Salvia officinalis blom van naby.  src= Salieblomme

Salie (Salvia officinalis, ook bekend as tuinsalie of gewone salie) is 'n meerjarige, immergroen struik, met houtagtige stingels, grys blare en blou tot perserige blomme.

Dit is 'n lid van die familie Lamiaceae en is inheems aan die Middellandse Seegebied, al is dit genaturaliseerd op baie plekke in die wêreld. Dit het 'n lang geskiedenis van medisinale en kulinêre gebruik, en in die moderne tyd as 'n ornamentele tuinplant. Die algemene naam "salie" word ook gebruik vir 'n aantal verwante en onverwante spesies.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia skrywers en redakteurs
original
visit source
partner site
wikipedia AF

Salvia officinalis ( Asturian )

provided by wikipedia AST
Salvia "Growing Tamañu de porción Enerxía 311 kcal 1300 kJCarbohidratos 60.73 g • Zucres 1.71 g • Fibra alimentaria 40.3 gGrases 12.75 gProteínes 10.63 gRetinol (vit. A) 295 μg (33%)Tiamina (vit. B1) 0.754 mg (58%)Riboflavina (vit. B2) 0.336 mg (22%)Niacina (vit. B3) 5.720 mg (38%)Vitamina B6 2.690 mg (207%)Vitamina C 32.4 mg (54%)Vitamina E 7.48 mg (50%)Vitamina K 1714.5 μg (1633%)Calciu 1652 mg (165%)Fierro 28.12 mg (225%)Magnesiu 428 mg (116%)Fósforu 91 mg (13%)Potasiu 1070 mg (23%)Sodiu 11 mg (1%)Cinc 4.70 mg (47%) % de la cantidá diaria encamentada p'adultos. Fonte: Salvia na base de datos de nutrientes del USDA.[editar datos en Wikidata]

Salvia officinalis, comúnmente llamada salvia, ye una especie yerbácea perteneciente a la familia de les lamiacees.

"
Salvia officinalis flor zarrada

Distribución y hábitat

Ye nativa de la rexón mediterránea, anque se naturalizó en munchos llugares del mundu. Tien una llarga tradición tantu d'usos melecinales como culinarios y mientres los últimos tiempos utilízase tamién como ornamental nos xardinos.

Alcuéntrase na Europa mediterránea, en sitios predresos y yerbazales secos, dende'l nivel del mar hasta zones montascoses. Tien preferencia pelos terrenes pocu granibles y pocu fértiles. N'España predomina la variedá lavandulifolia.

Descripción

Ye una planta perenne arumosa d'hasta 70 cm d'altor. Tarmos erectos y pubescentes. Fueyes peciolaes, oblongues y ovales, más raramente llanceolaes, cola nervadura bien marcada. Flores blancu-violacees en recímanos, con corola d'hasta 3 cm, que'l so llabiu cimeru ye casi rectu; la mota ye más pequeñu que la corola con tonalidaes púrpureas.

Historia

S. officinalis utilizóse dende l'antigüedá p'alloñar el mal, mordedures de culiebres, lo qu'aumenta la fertilidá de les muyeres, y más. Teofrasto escribió sobre dos salvias distintos, una un parrotal selvaxe llamar sphakos y ls otra una planta cultivada similar llamar elelisphakos. Pliniu'l Vieyu dixo d'esta última planta que se llamaba salvia polos romanos, y utilizábase como un diuréticu, un anestésicu llocal pa la piel, un astrinxente y p'otros usos. Carlomagno nel so edictu Capitulare de villis vel curtis imperii artículu nᵘ70, encamienta la planta pal cultivu na Alta Edá Media, y mientres l'Imperiu carolinxu, por que se cultiva nos xardinos de los monesterios. [1] Walafrido Strabo describir nel so poema Hortulus por tener un arume duce y ser útil pa munches dolencies humanes y dirixióse de nuevu al raigañu griegu pal nome y llamar lelifagus.[2]

La planta tenía una gran reputación en tola Edá Media, con munchos dichos en referencia a les sos propiedaes curatibles y valor.[3] Dacuando llámase S. salvatrix (salvia el salvador), y foi unu de los ingredientes del Vinagre de los cuatro lladronos, un amiestu de yerbes que se supón que teníen de protexer de les plagues. Dioscórides, Plinio y Galeno encamentar como diuréticu, hemostático , emenagogo y tónicu.[2]

Cultivares

La mayoría d'ellos son cultivaos más frecuentemente como ornamentales que poles sos propiedaes herbales, como pequeños parrotales y cubre suelos, especialmente n'allugamientos descomanadamente soleyeros. Arrobínense fácilmente por fraes mientres la estación templada.

  • "Purpurascens", cultivar de fueyes púrpura, consideráu como'l más fuerte de les Salvia.
  • "Tricolor", cultivar con fueyes variegaes blancu, mariellu y verde.
  • "Berggarten", cultivar con fueyes allargaes.
  • "Icterina", cultivar con fueyes variegaes mariellu verdoses.
  • "Alba", cultivar de flores blanques.
  • "Lavandulaefolia", cultivar de fueyes pequeñes.

Un dichu medieval, dacuando atribuyíu a Martin Lutero, ye: "Cur moriatur homo cui Salvia crescit in horto?" ("¿por qué un home tien de morrer mientres crez la salvia nel xardín?").

Usos

Principios activos

Contién aceites esenciales, flavonoides y principios amargosos.

Fitoquímica

L'aceite esencial de Salvia officinalis camuda la so composición d'alcuerdu a la dómina del añu, la naturaleza del suelu y l'estáu de estrés de la planta. Munchos componentes, sobremanera monoterpénicos y sesquiterpenos, atopar de manera regular tales como canfeno, pinenos α y β, limoneno, β-ocimenos (Y y Z), terpinoleno, α-copaeno, β-bourboneno, linalol, acetatos de linalilo y bornilo, aromadendreno, terpinen-4-ol, terpinenos α y γ, α-humuleno, δ-cadineno, óxidu de cariofileno, manol, sabineno, felandrenos α y β, alcanfor, humuleno, p-cimen-8-ol, cariofileno, acetato de α-terpililo, p-cimeno, borneol, isoborneol, tricicleno, sabinol, acetato de isobornilo, acetato de sabinilo, α-gurjuneno, alo-aromadendreno, viridiflorol, α-tuyeno, tuyones α y β, óxidu de humuleno, cadinoles α y δ, salvenos cis y trans, mirceno, β-cubeneno, farneseno, carvona, fencona, α-malieno, β-copaeno y calameneno.[4]

Identificáronse diterpenos abietánicos tales como saficinólido, sageona, acedu carnósico, carnosol, rosmadial, rosmanol y epi-rosmanol[5]

"
Saficinólido

Trés compuestos con cadarma terpenoide d'apianano fueron identificaos como rel-(5S, 6S, 7S, 10R, 12S, 13R)-7-hidroxiapiana-8,14-dieno-11,16-dion-(22,6)-ólido, rel-(5S, 6S, 7R, 10R, 12S, 13R)-7-hidroxiapiana-8,14-dieno-11,16-dion-(22,6)-ólido y rel-(5S, 6S, 7S, 10R, 12R, 13S)-7-hidroxiapiana-8,14-dieno-11,16-dion-(22,6)-ólido. Otros componentes aisllaos son la salvigenina, lupeol, β-sitosterol, estigmasterol, columbaridiona, atuntzensina A y miltirona.[6]

"
Salvigenina

Tamién se reportaron glucósidos, tales como (1S,2R,4R)-1,8-epoxi-p-menten-2-il-O-β-D-glucopiranósido, (6R,9S)-3-oxo-R-ionol-β-D-glucopiranósido, (6R,9R)-3-oxo-R-ionol-β-D-glucopiranósido, eugenilglucósido,[7] 6-O-cafeoil-β-D-fructofuranosil-(2→1)-R-D-glucopiranósido, 1-O-cafeoil-β-D-apiofuranosil-(1→6)-β-D-glucopiranósido, y 1-O-p-hidroxibenzoil-β-D-apiofuranosil-(1→6)-β-D-glucopiranósido.[8]

Dellos complexos de polisacáridos compuestos principalmente de galactosa (17.9%), 3-O-metil-galactosa (3.0%), glucosa (15.5%), manosa (8.3%), arabinosa (30.4%), xilosa (7.6%), fucosa (2.6%), ramnosa (6.7%), y acedos urónicos (8.0%) de los cualos investigar la so actividá inmunomodulatoria.[9]

Melecinales

Tien munches propiedaes melecinales como antisudorífica, hipoglucemiante, emenagoga, estimulante, antiespasmódica, astrinxente y antiséptica.[10] Por ello ye cultivada como planta melecinal.

Na medicina tradicional austriaca la Salvia officinalis alministrada per vía oral, como fervinchu o mazcada, utilizar pal tratamientu d'enfermedaes del tracto respiratoriu y gastrointestinal, boca y piel.[11]

La investigación científica suxure cierta eficacia pal tratamientu de la enfermedá d'Alzheimer.[12][13][14][15] Igualmente ameyora la memoria en suxetos sanos nuevos. [16]

Culinarios

"
Detalle flores.
"
La parte cimera d'una fueya de salvia con tricomes visibles.
"
La parte inferior d'una fueya de salvia - más tricomas son visibles nesti llau.

Como condimento tien un sabor llixeramente picante. Na cocina occidental, usar pa condimentar carnes grases (especialmente les marinaes), quesos, y delles bébores.

Les granes de salvia en Gran Bretaña, por xeneraciones fueron catalogaes como una de les yerbes esenciales, xuntu col perexil, el romeru y el tomillu (como nel cantar popular "Scarborough Fair"). Tien un sabor salao, llixeramente picante. Apaez en munches cocines europees, sobremanera italianes, de los Balcanes y de cocina d'Oriente Mediu. Na cocina británico y americano, sírvese tradicionalmente la salvia y el rellenu de cebolla, como acompañamientu de pavu asáu o pollu na Navidá o'l Día d'Aición de Gracies. Otros platos inclúin cazuela de carne de gochu, quesu Sage Derby y la salchicha de Lincolnshire. A pesar del usu común de yerbes tradicionales y disponibles na cocina francesa , la salvia nunca topó preponderancia ellí.

Taxonomía

Salvia officinalis describióse por Carl Linnaeus en 1753. Foi cultivada por sieglos nel Vieyu Mundu poles sos propiedaes culinaries y melecinales y munches vegaes describióse con propiedaes curatibles milagroses[17] L'epítetu específicu officinalis, referir al usu melecinal, officina, que foi una yerba tradicional en expendios medievales de los monesterios[18] S. officinalis foi clasificada con delles denominaciones taxonómiques[19]

Salvia officinalis describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 23. 1753.[20]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Salvia officinalis (Fam. Labiatae) y táxones infraespecíficos.[21] 2n=14.[22]

Variedaes y Sinonimia
"
Una planta de salvia officinalis en tiestu
"
Les fueyes de salvia
"
Les granes de salvia

subsp. gallica (W.Lippert) Reales, D.Rivera & Obón, Bot. J. Linn. Soc. 145: 365 (2004). Dende Alemaña hasta'l norte d'España

  • Salvia lavandulifolia subsp. gallica W.Lippert, Mitt. Bot. Staatssamml. München 15: 416 (1979).

subsp. lavandulifolia (Vahl) Gams in Hegi, Ill. Fl. Mitt.-Eur. 5(4): 2482 (1927). Del este y centru d'España

  • Salvia lavandulifolia Vahl, Enum. Pl. 1: 222 1804
  • Salvia hispanorum Lag., Xen. Sp. Pl.: 1 1816
  • Salvia tenuior Desf. ex Roem. & Schult., Syst. Veg. 1: 200 1817
  • Salvia rosmarinifolia G.Don in Sweet, Hort. Brit., ed. 3: 532 1839
  • Salvia approximata Pau, Not. Bot. Fl. Españ. 1: 7 1887
  • Salvia lavandulifolia subsp. pyrenaeorum W.Lippert, Mitt. Bot. Staatssamml. München 15: 419 1979
  • Salvia lavandulifolia subsp. approximata (Pau) Figuerola, Añales Jard. Bot. Madrid 43: 178 1986
  • Salvia lavandulifolia var. adenostachys (O.Bolòs & Vigo) Figuerola, Añales Jard. Bot. Madrid 44: 174 1987
  • Salvia lavandulifolia var. trichostachya (Font Quer ex O.Bolòs & Vigo) Figuerola, Añales Jard. Bot. Madrid 44: 174 1987
  • Salvia lavandulifolia var. approximata (Pau) Figuerola, Stübing & Peris, Folia Bot. Misc. 7: 86 1990
  • Salvia lavandulifolia var. pyrenaeorum (W.Lippert) Figuerola, Stübing & Peris, Folia Bot. Misc. 7: 86 1990

subsp. multiflora Gajic, Glasn. Prir. Muz. Beogradu, C 7: 49 1973. Península balcánica

subsp. officinalis. D'Italia y Península Balcánica.

  • Salvia cretica L., Sp. Pl.: 23 (1753)
  • Salvia hispanica Garsault, Fig. Pl. Méd.: t. 510 b 1764, opus utique oppr.
  • Salvia minor Garsault, Fig. Pl. Méd.: t. 511 a 1764, opus utique oppr.
  • Salvia digyna Stokes, Bot. Mat. Med. 1: 58 1812
  • Salvia chromatica Hoffmanns., Verz. Pfl.-Kult.: 194 1824
  • Salvia grandiflora Ten., Fl. Neapol. Prodr. App. 5: 3 1826, nom. illeg.
  • Salvia papillosa Hoffmanns., Verz. Pfl.-Kult., Nachtr. 3: 58 1828
  • Oboskon cretica (L.) Raf., Fl. Tellur. 3: 93 1837
  • Salvia clusii Vilm., Fl. Pleine Terre: 773 1863
  • Salvia tricolor Vilm., Fl. Pleine Terre: 773 1863

subsp. oxyodon (Webb & Heldr.) Reales, D.Rivera & Obón, Bot. J. Linn. Soc. 145: 365 2004. Del sudeste d'España

  • Salvia oxyodon Webb & Heldr., Cat. Pl. Hispan.: 309 1850
  • Salvia lavandulifolia subsp. oxyodon (Webb & Heldr.) Rivas Goday & Rivas Mart., Añales Inst. Bot. Cavanilles 25: 170 1967
  • Salvia lavandulifolia var. lagascana Webb, Iter Hispan.: 19 1838
  • Salvia lavandulifolia var. spicata Willk. in M.Willkomm & J.M.C.Lange, Prodr. Fl. Hispan. 2: 421 1870
  • Salvia aucheri var. aurasiaca Maire, Bull. Soc. Hist. Nat. Afrique N. 20: 196 1929
  • Salvia lavandulifolia var. aurasiaca (Maire) Rosua & Blanca, Acta Bot. Malac. 11: 259 1986
  • Salvia blancoana var. aurasiaca (Maire) Figuerola, Añales Jard. Bot. Madrid 44: 174 1987
  • Salvia blancoana var. lagascana (Webb) Figuerola, Añales Jard. Bot. Madrid 44: 174 1987[23]

Nome común

  • Castellanu: celima, yerba del mudu, formigón d'España, madreselva, madre-selva, salima, salima fina, salvia, salvia blanca, salvia con fueyes d'espliegu, salvia d'Aragón, salvia d'Aragón de fueyes estreches con orejuelas, salvia de Cataluña, salvia de granada, salvia de fueya angosta, salvia de fueya estrecha, salvia de la Alcarria, salvia de Moncayo, salvia de Triyu, salvia fina, salvia fina de la Sierra, salvia hortense menor, salvia menor, salvia menuda d'España, salvia oficinal, salvia real, salvia selvaxe, salvia montesa, cazumbre, selima fina, selvia, té indíxena, verducu.[22]

Ver tamién

Referencies

  1. Watters, L. L. (1901). An Analytical Investigation of Garden Sage (Salvia officinalis, Linne). New York: Columbia University.
  2. 2,0 2,1 Kintzios, Spiridon Y. (2000). Sage: The Genus Salvia. CRC Press, 10–11.
  3. An Anglu-Saxon manuscript read "Why should man die when he has sage?" Kintzios, p. 10
  4. Ivanic, R. and Savin, K. (1976). A comparative analysis of essential oils from several wild species of Salvia. Planta Mélica 30, 25–31.
  5. Marie-Elisabeth Cuvelier, Claudette Berset, and Hubert Richard. Antioxidant Constituents in Sage (Salvia officinalis) J. Agric. Food Chem. (1994) 42, 665-669
  6. Miura et al. Apianane terpenoids from Salvia officinalis. Phytochemistry (2001). 58, 1171–1175
  7. Mingfu Wang, Yu Shao, Tzou-Chi Huang, Guor-Jien Wei, and Chi-Tang Ho. Isolation and Structural Elucidation of Arume Constituents Bound as Glycosides from Sage (Salvia officinalis). J. Agric. Food Chem. (1998) 46, 2509-2511
  8. Mingfu Wang, Yu Shao, Jiangang Li, Nanqun Zhu, Meera Rangarajan, Edmond J. LaVoie, and Chi-Tang Ho. Antioxidative Phenolic Glycosides from Sage (Salvia officinalis). J. Nat. Prod. (1999) 62, 454-456
  9. Capek and Hrıbalová. Water-soluble polysaccharides from Salvia officinalis L. possessing immunomodulatory activity. Phytochemistry 65 (2004) 1983–1992
  10. «Salvia Officinalis».
  11. «Ethnopharmacological in vitro studies on Austria's folk medicine - An unexplored lore in vitro anti-inflammatory activities of 71 Austrian traditional herbal drugs». J Ethnopharmacol 149 (3): pp. 750–771. Oct 2013. doi:10.1016/j.jep.2013.06.007. PMID 23770053.
  12. «Salvia officinalis extract in the treatment of patients with mild to moderate Alzheimer's disease: a double blind, randomized and placebo-controlled trial». Journal of clinical pharmacy and therapeutics 28 (1): pp. 53–9. February 2003. doi:10.1046/j.1365-2710.2003.00463.x. ISSN 0269-4727. PMID 12605619.
  13. «The use of herbal medicine in Alzheimer's disease-a systematic review» (Free full text). Evidence-based complementary and alternative medicine : eCAM 3 (4): pp. 441–5. December 2006. doi:10.1093/ecam/nel071. PMID 17173107. PMC 1697739. http://ecam.oxfordjournals.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=17173107.
  14. «Melecinal plants and Alzheimer's disease: Integrating ethnobotanical and contemporary scientific evidence». Journal of alternative and complementary medicine (New York, N.Y.) 4 (4): pp. 419–28. Winter 1998. doi:10.1089/acm.1998.4.419. ISSN 1075-5535. PMID 9884179.
  15. «The spice sage and its active ingredient rosmarinic acid protect PC12 cells from amyloid-beta peptide-induced neurotoxicity» (Free full text). The Journal of Pharmacology and Esperimental Therapeutics 317 (3): pp. 1143–9. June 2006. doi:10.1124/jpet.105.099317. PMID 16495207. http://jpet.aspetjournals.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=16495207.
  16. N.T.J Tildesley et al. (xunu). «Salvia lavandulaefolia (Spanish Sage) enhances memory in healthy young volunteers». Pharmacology Biochemistry and Behavior 75 (3,). doi:10.1016/S0091-3057(03)00122-9.
  17. Clebsch, Betsy; Carol D. Barner (2003). The New Book of Salvias. Timber Press, 216. ISBN 9780881925609.
  18. Stearn, William T. (2004). Botanical Latin. Timber Press (OR), 456. ISBN 0-88192-627-2.
  19. Sutton, John (2004). The Gardener's Guide to Growing Salvias. Workman Publishing Company, 17. ISBN 9780881926712.
  20. «Salvia officinalis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 26 d'agostu de 2014.
  21. Salvia officinalis L. Proves Chromosome atles of flowering plants. Darlintong, C. D. & A. P. Wylie (1955)
  22. 22,0 22,1 «Salvia officinalis». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 14 d'abril de 2010.
  23. «Salvia officinalis». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 14 d'abril de 2010.

Bibliografía

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. CONABIO. 2009. Catálogu taxonómicu d'especies de Méxicu. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  3. Flora of China Editorial Committee. 1994. Flora of China (Verbenaceae through Solanaceae). 17: 1–378. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  4. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Caleyes Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
  5. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & Y. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogu de les plantes vasculares del Conu Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.

Enllaces esternos

"Cymbidium Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Salvia officinalis: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST

Salvia officinalis, comúnmente llamada salvia, ye una especie yerbácea perteneciente a la familia de les lamiacees.

" Salvia officinalis flor zarrada
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST