Description
provided by eFloras
Annual or biennial herb, 20-30(-40) cm tall, erect, sparsely branched or simple, glabrous above and sparsely hairy below. Basal leaves loosely rosulate, cordate to reniform, long-petioled, dentate; lamina usually 10-15 cm long, 2-6 cm broad; cauline leaves often ovate-triangular, dentate, shortly stalked; all leaves thin or submembranous, pale greem. Racemes 15-30-flowered, up to 30 cm long in fruit, lax. Flowers c. 5 mm across, white; pedicels 5-8 mm long in fruit, strong and thickened, spreading. Sepals c. 2.5 mm long. Petals (5-)6-8 mm long, c. 2 mm broad. Stamens c. 2.5: 3.5 mm long; anthers c. 1 mm long. Siliquae (30-) 45-60(-70) mm long, c. 2 (-2.5) mm broad, linear-terete, often straight, suberect or erect; style 1-3 mm long with a depressed stigma; seeds many, c. 3 mm long, 1 mm broad, oblong, dark-brown to almost black, longitudinally striated.
- license
- cc-by-nc-sa-3.0
- copyright
- Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
Description
provided by eFloras
Herbs biennial, with garlicy smell when crushed. Stems erect, (15-)30-90(-130) cm tall, simple or branched above, glabrous or pilose basally with trichomes to 1.5 mm. Basal leaves rosulate, withered by fruiting; petiole 3-10(-16) cm; leaf blade reniform or cordate, (0.6-)1.5-5(-7) cm wide, shorter in length, base cordate, margin crenate or dentate, glabrous or pilose. Cauline leaves with much shorter petioles, ovate, cordate, or deltoid, to 15 × 15 cm, base cordate or truncate, margin acutely to obtusely toothed, apex acute. Racemes ebracteate or rarely lowermost flowers bracteate. Fruiting pedicels divaricate or ascending, (2-)3-10(-15) mm, nearly as thick as fruit. Sepals oblong, (2-)2.5-3.5(-4.5) × 0.7-1.5 mm. Petals white, oblanceolate, (2.5-)4-8(-9) × (1.5-)2-3(-3.5) mm, attenuate to clawlike base. Filaments 2-3.5(-4.5) mm; anthers oblong, 0.7-1 mm. Fruit linear, (2-)3-7(-8) cm × 1.2-2.5 mm, subtorulose, quadrangular or subterete, divaricate-ascending; valves glabrous; style (0.2-)1-2(-3) mm. Seeds brown or black, narrowly oblong, 2-4.5 × 0.7-2 mm, longitudinally striate. Fl. Apr-Jun, fr. May-Jul. 2n = 36, 42.
- license
- cc-by-nc-sa-3.0
- copyright
- Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
Distribution
provided by eFloras
Europe, N. Africa, W. & C. Asia, Himalaya (Kashmir to Nepal).
- license
- cc-by-nc-sa-3.0
- copyright
- Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
Distribution
provided by eFloras
Distribution: Europe, most of Temp. and cooler Asia, and N. Africa.
- license
- cc-by-nc-sa-3.0
- copyright
- Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
Elevation Range
provided by eFloras
2200-3100 m
- license
- cc-by-nc-sa-3.0
- copyright
- Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
Flower/Fruit
provided by eFloras
Fl. Per.: April-August.
- license
- cc-by-nc-sa-3.0
- copyright
- Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
Habitat & Distribution
provided by eFloras
Waste places, roadsides, fields, woodlands, river banks. Xinjiang, Xizang [Afghanistan, India, Kashmir, Kazakhstan, Kyrgyzstan, Nepal, Pakistan, Russia, Tajikistan, Turkmenistan, Uzbekistan; native to SW Asia and Europe; naturalized elsewhere].
- license
- cc-by-nc-sa-3.0
- copyright
- Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
Synonym
provided by eFloras
Arabis petiolata Marschall von Bieberstein, Fl. Taur.-Caucas. 2: 126. 1808; Alliaria officinalis Andrzejowski ex Marschall von Bieberstein; Erysimum alliaria Linnaeus; Sisymbrium alliaria (Linnaeus) Scopoli.
- license
- cc-by-nc-sa-3.0
- copyright
- Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
Alliaria petiolata
(
Asturian
)
provided by wikipedia AST
La aliaria, Alliaria petiolata, ye una especie de planta fanerógames perteneciente a la familia Brassicaceae. Ye natural de toa Europa y Asia occidental hasta la India onde crez en terrenes frescos y avesíos.
Descripción
Planta d'ente 30 a 90 cm d'altor, forma carbaes y sebes en llugares frescos y visiegos. El nome génerico alliaria, que s'asemeya a allium, referir al potente golor a ayu qu'esprenden les fueyes al estregales.
Les fueyes son irguíes, triangulares o acorazonaes d'unos 10 a 15 cm de llargu (de los cualos alredor de la metá del tamañu ta formáu pol peciolu) y de 2 a 6 cm d'anchu, con márxenes toscamente dentaos. Nos especímenes biañales, les plantes del primer añu formen una roseta de fueyes verdes cerca del suelu; estes rosetes caltiénense verdes mientres tol iviernu floriando la primavera siguiente. Les añales florien y completen el so ciclu vital mientres el primer añu. Les flores apaecen en primavera y seronda formando recímanos con apariencia de botón. Cada flor ye blanca y pequeña con cuatro pétalos d'unos 4 a 8 mm de llargu y 2-3 d'anchu en forma de cruz. El frutu ye una vaina verde, erecta y delgada de cuatro láu de 2 a 7 cm de llongura llamada silicua, al maurecer torna al gris amarronáu maciu. Contién dos fileres de pequeñes y brilloses granes negres que son lliberaes al rompese la vaina. Una sola planta puede producir cientos de granes que se tremen a dellos metro de llantar madre. Dependiendo de les condiciones, la yerba d'ayu se autopoliniza o ye polinizada por distintes clases d'inseutos. Les granes autofertilizaes son genéticamente idéntiques a llantar madre, lo qu'amonta la posibilidá de que puedan colonizar una zona.La dispersión a llargues distancies ye más probable debida a la intervención humana o la fauna selvaxe del llugar, yá qu'anque pudieren ser tresportaes pel agua nun llexen bien y la dispersión anemófila (pol vientu) ye bona.
Hábitat
Estender por Europa, dende la Península Ibérica a les Islles Britániques y el norte d'Escandinavia, Asia occidental y central, África noroccidental, la zona norte y nordés de la India y la China occidental (Xinjiang).
Historia
Aliaria debe'l so nome al fuerte golor a ayu qu'esprende, cuantimás cuando s'esgaña. Na antigüedá preparar en mueyos al igual que l'ayu.
Propiedaes
Indicaciones
Ye estimulante, diuréticu, sudoríparu, antiescorbútico, anticatarral, vermífugo, antiasmático, antisépticu, vulnerario, detersivo, expectorante. Usóse pa la cura del asma, el fervinchu de fueyes escaldiaes o'l cocimientu de fueyes maceraes n'aceite. Internamente, en fervinchu y cocimientu pa para fories ya inflamaciones intestinales, tamién pa esaniciar parásitos intestinales. Como llavativa pa enfermedaes vaxinales infeicioses. El polvu de granes esmagayaes, aspiráu pela ñariz o inxeríu, usar en desvanecimientos, crisis d'epilepsia y tiemblos. El zusmiu de les fueyes fresques o les compreses de granes esmagayaes dan bien bones resultaos n'afecciones de la piel.[2][1]
Otros usos: les fueyes tienres utilizar en ensalada, dan el gustu del ayu. D'antiguo usóse pa llograr un tinte mariellu.[1]
Taxonomía
Alliaria petiolata describióse por (M.Bieb.) Cavara & Grande y espublizóse en Bulletino dell' Orto Botanico della Regia Università de Napoli 3: 418. 1913.[3]
- Sinónimos
- Castellanu: ajera, aliaria, alliaria, yerba ajera, yerba d'ayu, yerba del ayu, fueya del gañán, yerba d'ayu, yerba del ayu, yerba que güel a ayos, zancaraña[4]
Ver tamién
Referencies
Bibliografía
- Czerepanov, S. K. 1981. Sosud. Rast. SSSR 509 pages. Naúka, Leningradskoe Otd-nie, Leningráu.
- Flora of China Editorial Committee. 2001. Flora of China (Brassicaceae through Saxifragaceae). 8: 1–506. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Flora of North America Editorial Committee, y. 2010. Magnoliophyta: Salicaceae to Brassicaceae. Fl. N. Amer. 7: i–xxii, 1–797.
- Holmgren, N. H., P. K. Holmgren & A.J. Cronquist. 2005. Vascular plants of the intermountain west, U.S.A., subclass Dilleniidae. 2(B): 1–488. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
- Nasir, Y. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
- Warwick, S. I., A. Francis & I. A. Al-Shehbaz. 2006. Brassicaceae: Species checklist and database on CD-Rom. Pl. Syst. Evol. 259: 249–258.
- Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & Y. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogu de les plantes vasculares del Conu Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.
Enllaces esternos
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
- license
- cc-by-sa-3.0
- copyright
- Wikipedia authors and editors
Alliaria petiolata: Brief Summary
(
Asturian
)
provided by wikipedia AST
La aliaria, Alliaria petiolata, ye una especie de planta fanerógames perteneciente a la familia Brassicaceae. Ye natural de toa Europa y Asia occidental hasta la India onde crez en terrenes frescos y avesíos.
Ilustración
Vista de la planta
Detalle de les fueyes
Detalle de la flor
- license
- cc-by-sa-3.0
- copyright
- Wikipedia authors and editors