dcsimg

Lavandula ( Asturian )

provided by wikipedia AST
«Lavanda» redirixe equí. Pa otres aceiciones, ver Lavanda (dixebra).

Lavandula ye un xéneru de plantes de la familia de les lamiáceas, que contién unes 60 especies y taxones infra-específicos aceptaos de los daqué más de 200 descritos;[2] conocer como lavanda, alfhazema ou espliegu, ente otros munchos nomes comunes.

Descripción

Son plantes sufruticoses, perennes de tarmos de seición cuadrangular, xeneralmente bien foliosos na parte inferior, con fueyes d'estrechamente llanceolaes a anchamente elíptiques, enteres, dentaes o delles vegaes estremaes, con pelos simples, ramificaos y glandulíferos. La inflorescencia ye espiciforme, formada por verticilastros más o menos próximos, con frecuencia con llongures escapos. Les bráctees son distintes de les fueyes, frecuentemente coloriaes, les cimeres, dacuando, bien distintes y sobresalientes en penachu o corona. El mota tien cinco dientes triangulares pequeños, el superior xeneralmente acabáu nun apéndiz más o menos elípticu, en forma de pequeñu opérculu que cierra'l gargüelu de la mota; el tubu d'esti postreru presenta 8-15(17) nervios y nun tien aniellu internu de pelos (carpostegio). La corola ye bilabiada, de color lavanda, lila, azul o violeta, raramente blancu; el llabiu cimeru tien dos lóbulos y l'inferior trés, toos de tamañu asemeyáu. Tien cuatro estames, didínamos, los superiores más curtios, polo xeneral non sobresalientes del tubu; l'estilu ye capitado. El frutu ye una tetra-núcula, caúna de forma elipsoide, de color castañu.[3]

Distribución

Distribución amplia: dende la rexón macaronésica, por tola cuenca mediterránea y, de manera esvalixada, pola metá Norte d'África, la Península arábiga y el Sur d'Asia hasta la India.[3]Introduciéronse unes cuantes especies, híbridos y cultivares en numberosos países pal so cultivu intensivu destináu esencialmente a la so destilación.

Usos

Estes plantes usar dende antiguu como ornamentales y pal llogru d'esencies aromatizantes y condimentarias. Les más utilizaes son l'espliegu (L. angustifolia, L. latifolia) y los lavandines d'orixe híbridu (abrial, super, grosso)[4] y, en menor midida, L. dentata, L. stoechas y L. pedunculata.[3] La cantidá d'aceite esencial llográu difier según la especie, estación y métodu de destilación. Esta esencia utilízase principalmente n'industries de productos de tocador y de perfumería y, dacuando, en pomaes, etc., p'amazcarar golores desagradables.[4]

Taxonomía

El xéneru foi descritu por Carlos Linneo y publicáu en Species Plantarum, vol. 2, p. 572 en 1753[3] y el so desripción ampliada y pormenorizada en Xenera Plantarum, nº630, p.249 en 1754[4].[5]

Etimoloxía

Lavandula: nome xenéricu que se derivaría del llatín lavandula y lavandaria, y de les sos formes medievales lavendula y lavandula, procedentes de llavara, llavar, llimpiar, bañase, refiriéndose al usu de fervinchos de les plantes p'arumar la llavadura.[3] Sicasí, suxurióse [ensin referencies] qu'esta esplicación puede ser errónea, y que'l nome podría derivase del llatín līvěo, -ēre, azuláu, llívíu, envidiosu.[6] [ensin referencies]

Taxones aceptaos

L'atribución específica individual ta de cutiu enzancada pola frecuente hibridación y pola esistencia de numberosos cultivares destinaos a usos ornamentales o industriales.

pinnata]] Lundmark

Na Península Ibérica, solo son presentes los siguientes taxones: L. angustifolia, L.

angustifolia pyrenaica, L. dentata, L. lanata, L.  latifolia, L.  multifida, L. pedunculata, L.  stoechas, L. stoechas luisieri , L. stoechas stoechas, L. viridis, y los híbridos  

L. angustifolia angustifolia × latifolia, L. angustifolia pyrenaica × latifolia, L. angustifolia × dentata, L. dentata × lanata, L. dentata × latifolia (= L. × heterophylla), L. lanata × latifolia, L. pedunculata × stoechas, L. pedunculata × viridis, L. stoechas × viridis[3]

Honores

La lavanda ye la flor nacional de Portugal.[7]

Referencies

  1. «Lavandula». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 6 d'abril de 2010.
  2. 2,0 2,1 [1] Lavandula en The Plant List, vers. 1.1, 2013
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 [2] Lavandula en Flora Ibérica, RJB/CSIC, Madrid
  4. 4,0 4,1 Lavandula hybrida Y.Rev. ex Briq en Herbotecnia
  5. «Lavandula». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 28 de xunetu de 2013.
  6. en Gaffiot F., Dictionnaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934
  7. «Flores nacionales de países». 20 minutos (Madrid) (5 de marzu de 2011). Consultáu'l 19 de xineru de 2017.

Enllaces esternos


"Bot
Artículu de traducción automática a partir de "Lavandula" que necesita revisión. Quita l'avisu cuando tea correxíu.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Lavandula: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST
«Lavanda» redirixe equí. Pa otres aceiciones, ver Lavanda (dixebra).

Lavandula ye un xéneru de plantes de la familia de les lamiáceas, que contién unes 60 especies y taxones infra-específicos aceptaos de los daqué más de 200 descritos; conocer como lavanda, alfhazema ou espliegu, ente otros munchos nomes comunes.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST