dcsimg
Image of umbrella thorn
» Plants » » Angiosperms »

Umbrella Thorn

Vachellia tortilis (Forssk.) Galasso & Banfi

Haak-en-steek ( Afrikaans )

provided by wikipedia AF

Die Haak-en-steek (Acacia tortilis) is 'n droogtebestande doringboomspesie wat wydverspreid in woestyn-, halfwoestyn- en savannestreke aangetref word. Volwasse bome ontwikkel 'n plat of effens geronde kroon, en die twee doringtipes waarna dit vernoem is, is maklik sigbaar. Die peule word deur wild en vee gevreet wat dan die sade versprei.

Inheemse name vir die boom sluit in Mosu of Mosunyana in Tswana, umSasane in Zoeloe en Umbrella thorn in Engels.[1]

Verspreiding

Dit kom voor van die woestynstreke in die Midde-Ooste en suidwaarts tot in Suid-Afrika. In Suider-Afrika is dit teenwoordig in Mosambiek, Zimbabwe, Botswana, Namibië, Eswatini en die sentrale en noordelike dele van Suid-Afrika. In Suider-Afrika toon dit 'n voorkeur vir droë, laagliggende bosveld en grasveld.

Beskrywing

Die kroon is aanvanklik gerond, maar word platter namate dit groter raak. Dié boom verskil van baie ander akasias deurdat dit reguit sowel as gekromde dorings het. Albei soorte dorings groei dikwels saam op dieselfde takkie wat aanleiding gee tot die naam haak-en-steek. Ander akasias met reguit en krom dorings is die rooihaak of vals-haak-en-steek (A. reficiens), die trassiedoring (A. hebeclada) en die buikdoring (A. luederitzii).

Die blomme word in wit of roomkleurige hofies gedra. Die boom se saad word in peule gedra wat 5 tot 9 mm breed en op kenmerkende wyse verdraai is. Dié verdraaide peule en die kombinasie van haak- en reguit dorings maak dit maklik om die boom uit te ken.

Kyk ook

Eksterne skakels

Bronne

  1. Van Wyk, Piet (2008). Field guide to the TREES of the Kruger National Park. Kaapstad: Struik. p. 76. ISBN 978-1-77007-759-1.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia skrywers en redakteurs
original
visit source
partner site
wikipedia AF

Haak-en-steek: Brief Summary ( Afrikaans )

provided by wikipedia AF

Die Haak-en-steek (Acacia tortilis) is 'n droogtebestande doringboomspesie wat wydverspreid in woestyn-, halfwoestyn- en savannestreke aangetref word. Volwasse bome ontwikkel 'n plat of effens geronde kroon, en die twee doringtipes waarna dit vernoem is, is maklik sigbaar. Die peule word deur wild en vee gevreet wat dan die sade versprei.

Inheemse name vir die boom sluit in Mosu of Mosunyana in Tswana, umSasane in Zoeloe en Umbrella thorn in Engels.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia skrywers en redakteurs
original
visit source
partner site
wikipedia AF

Acacia tortilis ( Asturian )

provided by wikipedia AST

Acacia tortilis o Acacia de copa plana ye un árbol espinosu de la familia de les fabacees.

"
Nel so hábitat

Descripción

Árbol espinosu, caducifoliu y hermafrodita, como les demás especies del xéneru na rexón, d'hasta 14 m d'altor y de porte más o menos aparasoláu. Tueru bien definíu, rectu o un pocu trabancosu, d'hasta 1 m de diámetru, con corteza que s'esprende n'escames allargaes. Cañes estendíes bien ramificaes. Escayos en pareyes, rectes. Fueyes alternes, bipinnaes. Inflorescencia axila en capítulos globosos., mariellos o blancu-amarellentaos, solitarios o en pequeños grupos. Mota campanular. Corola tubular-campanular amarellentada. Estambres bien numberosos. El frutu ye una llegume allargada. Granes pardu-corites. Floria a la fin del branu y dacuando tamién pel iviernu.

Distribución y hábitat

La especie apaez equí y allá por toa África y suroeste d'Asia. Vive en llanures, rimaes nidies y depresiones del terrén en zones semidesértiques y desérticas de clima non bien estremu. Nos macizos montascosos saharianos xube hasta los 2.000 m.

Diversidá

Árbol d'hasta 15 m d'altu, con copa esplanada estensa. Ramines nueves pubescentes. Peciolos y ráquides de les fueyes pubescentes. Vaines 4–9 mm d'anchu, glabros o cuasi, y eglandulares. La subsp. heteracantha presentar nel sur d'Angola, Namibia, Botsuana, Zimbabue, Mozambique, Sudáfrica y Suazilandia. Ross (1979) refier la presencia d'entemedios ocasionales ente la subsp. heteracantha y la subsp. spirocarpa, pero fai notar que la gran mayoría de los especímenes pueden ser allugaos ensin dificultaes nuna o na otra subespecie.[1]

Vive especialmente nel Sahara y el Sahel, dende l'Atlánticu hasta'l Mediterraneu sureste y el Mar Bermeya (Exiptu, Sudán, Somalia, Kenia). Nel África del Norte puede aportar a tan abondosu que forma montes más o menos mestos al sur del Anti-Atles que cuando son bien escamplaes configuren una carauterística sabana sahariana. En Tunicia esiste un históricu monte de Acacia tortilis (Forssk.) Hayne subsp. raddiana (Savi) Brenan en Bou-Hedma, güei Parque Nacional, que la so vexetación acomuñada ye de calter típicamente mediterránea, non sahariana.[2]

Árbol de 2–21 m d'altor, con copa estrapada estendida. Ramines nueves con pubescencia trupa. Peciolos y ráquides de les fueyes con pubescencia trupa. Vaines 6–13 mm d'anchu, densamente tomentelosas o pubescentes con pelos curtios esvalixaos o curvos, principalmente hasta 0,75 mm de llargu; dacuando son tamién presentes pelos más llargos esvalixaos. Presencia de numberoses glándules acoloratáu escures ente'l pelo y visibles con lente de mano.

La subsp. spirocarpa var. spirocarpa ta acutada al este d'África, atopándose en Sudán, Etiopía, Somalia, Uganda, Kenia, Tanzania, Malawi, Mozambique, Zimbabue y Botsuana. Sobre la presencia de la subsp. spirocarpa en Namibia/sudoeste d'África, ver más palantre la var. crinita.

Polo xeneral la var. spirocarpa ye fácilmente reconocible y nun ye bien variable. Sicasí, dellos especímenes en Kew, de Kenia y Tanzania, tienen vaines glandulares, pero con pelos bien esvalixaos, amosando polo tanto los mesmos enclinos de la subsp. heteracantha. Amás, delles amueses de Kenia (Pratt s.n., Pratt K 559) son notables al tener vaines cuasi dereches, nin espiralaes nin retorcigañaes. Ríquese más información sobre esta variación. [1]

  • Acacia tortilis subsp. spirocarpa var. crinita Chiov. (1916)

Similar a la var. spirocarpa, pero les vaines más o menos revistíes densamente per pelos ablancazaos llongures esvalixaes, de 0,75–3 mm de llargu, amás de pelos más curtios y glándules.

La var. crinita foi topada en Somalia, Kenia y Tanzania. Materia de la subsp. spirocarpa orixinariu de Namibia/sudoeste d'África puede posiblemente referise tamién a la var. crinita (ver Ross, 1979).

Dellos especímenes nel Real Xardín Botánicu de Kew, de la R.A. del Yemen (Wood 3090, 3134, 3248) son bien similares a la var. crinita colos sos vaines con pelos densamente esvalixaos, pero les vaines escarecen de glándules. La evidencia ye insuficiente como pa tener una opinión segura, pero ye posible qu'estes amueses sían de la subsp. tortilis amosando los sos pelos llargos sobre les vaines similar a les de la var. crinita, y dellí, posiblemente, otra variedá más de la subsp. tortilis.

Taxonomía

Acacia tortilis describióse por (Forssk.) Hayne y espublizóse en Getreue Darstellung und Beschreibung der in der Arzneykunde Gebräuchlichen Gewächse 10: pl. 31. 1825.[4]

Etimoloxía

Acacia: nome xenéricu deriváu del griegu ακακία (akakia), que foi dau pol botánicu Griegu Pedanius Dioscorides (A.C. 90-40) pal árbol melecinal A. nilotica nel so llibru De Materia Medica.[5] El nome deriva de la pallabra griega, ακις (akis, escayos).[6]

tortilis: epítetu llatín que significa "con fueyes retorcigañaes".[7]

Variedaes
Sinonimia
  • Mimosa tortilis Forssk. [8]

Ver tamién

Referencies

  1. 1,0 1,1 Brenan J.P.M. «Acacia albida, A. senegal, A. nilotica y A. tortilis». Manual sobre la taxonomía de delles especies d'Acacia. FAO Departamentu d'Agricultura.
  2. Charco García, J. (2001). Guía de los árboles y parrotales del norte d'África. Madrid:Axencia Española de Cooperación Internacional del MAE. ISBN 84-7232-878-3.
  3. ILDIS Legumes of the World
  4. «Acacia tortilis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 4 de payares de 2012.
  5. «Acacia nilotica (acacia)». Plants & Fungi. Royal Botanic Gardens, Kew. Archiváu dende l'orixinal, el 12 January 2010. Consultáu'l 28 de xineru de 2010.
  6. CRC World Dictionary of Plant Names 1 A-C. ISBN 978-0-8493-2675-2.
  7. N'Epítetos Botánicos
  8. Acacia tortilis en PlantList

Bibliografía

  1. Nasir, Y. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  2. Schatz, G. Y., S. Andriambololonera, Andrianarivelo, M. W. Callmander, Faranirina, P. P. Lowry, P. B. Phillipson, Rabarimanarivo, J. I. Raharilala, Rajaonary, Rakotonirina, R. H. Ramananjanahary, B. Ramandimbisoa, A. Randrianasolo, N Ravololomanana, Z. S. Rogers, C. M. Taylor & G. A. Wahlert. 2011. Catalogue of the Vascular Plants of Madagascar. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 0(0): 0–0.

Enllaces esternos

"Cymbidium Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Acacia tortilis: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST

Acacia tortilis o Acacia de copa plana ye un árbol espinosu de la familia de les fabacees.

" Nel so hábitat
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST