Les filidracees (nome científicu Philydraceae) formen una familia de plantes monocotiledónees herbales, con periantu petaloideo a pesar de ser una comelínida, la so filotaxis ye dística y les sos fueyes isobifaciales-ensiformes (sacante en Philydrella), les sos inflorescencies pilosas como llana, y les sos flores tienen una simetría billateral distintiva con un únicu estame en posición abaxal. El verticilu esternu de periantu ye petaloideo y muncho más pequeñu qu'el verticilu internu según Soltis et al. (2005, pero'l verticilu esternu ye más grande según Stevens nel APWeb a xineru del 2009). Les flores de les filidracees tamién s'abrir per un solu día. Son natives d'Australia al sudeste d'Asia. La familia foi reconocida por sistemes de clasificación modernos como'l sistema de clasificación APG III (2009[3]) y el APWeb (2001 d'equí p'arriba[4]).
La familia puede ser hermana de [Haemodoraceae + Pontederiaceae], ver Commelinales pa un discutiniu d'esi clado.
La familia foi reconocida pol APG III (2009[3]), el Linear APG III (2009[1]) asignó-y el númberu de familia 79. La familia yá fuera reconocida pol APG II (2003[5]).
La llista de xéneros xuntu cola so publicación válida, distribución y númberu d'especies, según Royal Botanic Gardens, Kew[2] (visitáu en xineru del 2009):
Los sinónimos, según Kew:
Les filidracees (nome científicu Philydraceae) formen una familia de plantes monocotiledónees herbales, con periantu petaloideo a pesar de ser una comelínida, la so filotaxis ye dística y les sos fueyes isobifaciales-ensiformes (sacante en Philydrella), les sos inflorescencies pilosas como llana, y les sos flores tienen una simetría billateral distintiva con un únicu estame en posición abaxal. El verticilu esternu de periantu ye petaloideo y muncho más pequeñu qu'el verticilu internu según Soltis et al. (2005, pero'l verticilu esternu ye más grande según Stevens nel APWeb a xineru del 2009). Les flores de les filidracees tamién s'abrir per un solu día. Son natives d'Australia al sudeste d'Asia. La familia foi reconocida por sistemes de clasificación modernos como'l sistema de clasificación APG III (2009) y el APWeb (2001 d'equí p'arriba).