'n Ratsvlieër is 'n vlinder van die familie Hesperiidae. Hulle word vernoem na hul geswinde, ylingse vluggewoontes. Daar is meer as 3 500 erkende soorte ratsvlieërs en hulle word wêreldwyd aangetref, maar die grootste verskeidenheid is inheems aan die Neotrope van Sentraal- en Suid-Amerika.[1]
Die Hesperiidae word in die monotipiese superfamilie Hesperioidea geplaas. Dit is omdat hulle aan 'n aparte afkomslinie behoort as ander Rhopalocera (vlinders), wat oorwegend binne die tipiese vlindersuperfamilie Papilionoidea tuishoort. Die derde en betreklik klein vlindersuperfamilie is die motvlinders (Hedyloidea) wat tot die Neotrope beperk is. Hesperioidea is heelwaarskynlik die sustergroep van die Papilionoidea, en saam met die Hedyloidea vorm hulle 'n natuurlike groep (klade). Kollektief deel hierdie drie groepe vlinders etlike kenmerke, veral wat die eier-, larwe- en papiestadiums betref.[1]
Nogtans is die antennaepunte van Ratsvlieërs terugwaarts gekrom soos 'n hekelpen, teenoor tipiese vlinders wat knuppelvormige antennaepunte het, en motvlinders wat geveerde of pektinate (kamvormige) antennae het, soortgelyk aan "motte". Ratsvlieërs het oor die algemeen ook stewiger liggame en groter saamgestelde oë as die ander twee groepe, met sterker vlerkspiere in die plompe kopborsstuk, 'n kenmerk wat in nouer ooreenstemming met heelwat "motte" is, as met die oorblywende twee stamlyne. Maar in teenstelling met byvoorbeeld die Arctiidae, is hulle vlerke ongewoon klein teenoor hul liggaamsgrootte. Sekere soorte het wel aansienliker vlerke, maar selde sodanig groot as dié van ander vlinders. Wanneer hulle te ruste kom, hou ratsvlieërs hulle vlerke meestal skuins opwaarts en oopgesprei; net by uitsondering word die vlerke heeltemal toegevou.[1]
Die agtervlerke is gewoonlik goedgerond en die voorvlerke redelik skerpgepunt. Sommige het prominente agtervlerkstertjies, en enkeles ook wel hoekige vlerke; die ratsvlieërs se basiese vlerkvorm toon vergeleke met die Papilionoidea nie baie variasie nie. Meeste het redelik vaal kleure van bruin tot grys; sommige is daarenteen meer opvallend bont. Geel, rooi en blou tinte is minder algemeen, maar sekere groot bruin spesies toon opvallende kleurvlekke. Groen en metaalagtige kleure is oorwegend afwesig. Geslagtelike dikromatisme is by sommige teenwoordig; mannetjies kan 'n swart streep of merk reukskubbe aan hulle voorvlerke hê.[1]
Baie soorte ratsvlieërs is frustrerend eenders. Byvoorbeeld kan sekere soorte van die genera Amblyscirtes, Erynnis (skaduvlerke) en Hesperia (gemerkte ratsvlieërs) tans nie in die veld onderskei word, selfs deur kenners nie. Die enigste betroubare metode om hulle te uit te ken behels diseksie en mikroskopiese ontleding van die genitalië wat die kenmerkende strukture sal uitwys wat paring voorkom tensy dit tussen eensoortiges plaasvind.[1]
Daar is om en by 3 500 soorte ratsvlieërs wat tans in die volgende subfamilies geplaas word:[2]
'n Ratsvlieër is 'n vlinder van die familie Hesperiidae. Hulle word vernoem na hul geswinde, ylingse vluggewoontes. Daar is meer as 3 500 erkende soorte ratsvlieërs en hulle word wêreldwyd aangetref, maar die grootste verskeidenheid is inheems aan die Neotrope van Sentraal- en Suid-Amerika.
Los hespéridos o hesperíidos, Hesperiidae son una familia de lepidópteros ditrisios qu'inclúi caparines pequeñes y robustes, de cabeza grande y tórax enancháu. Hai unes 3.500 especies de distribución cosmopolita, con un máximu de diversidá na Rexón neotropical, onde viven más de la metá de les especies conocíes.
Carauterícense y estremen de les demás families de caparines poles antenes bien dixebraes na base, acabaes en punta y xeneralmente curvadas, en forma de gabitu. Les venes de la nala anterior nun presenten ramificaciones, partiendo toes de la base de la nala o de la celda; tienen cinco venes radiales, que parten toes dende la celda. Tienen un vuelu rápido y errático, que-yos valió n'inglés el nome de skippers (saltarinos). Les canesbes son cilíndriques, de cabeza grande y pescuezu estrecháu y viven ocultes en fueyes qu'endolquen y afiten con filos de seda.
Los estudios más recién conducíos por Andrew Warren y los sos colabordores reconocen la esistencia de 7 subfamilies nel senu d'esta familia, que la so rellación de parentescu ye la qu'amuesa'l siguiente árbol filoxenéticu:
Caparines relativamente grandes, con un tórax enancháu y un abdome comparativamente estrechu y curtiu. Tienen güeyos prominentes y los sos principales calteres diagnósticos (pocu aparentes) son el tener el tercer segmentu de los palpos llabiales llargu y delgáu (en forma de lezna o punzón), tener un solu par de chaetosemata (cogordes sensoriales) sobre la cabeza (2 nes demás subfamilies) y por non tener, na base de les antenes (como nel restu de subfamilies), una guedeya d'escames filiformes (pestaña) que s'estiende sobre'l güeyu. Les nales anteriores son llargues y estreches y les posteriores arrondaes. Los guxanos, de colores vivos, aliméntense de dicotiledónees. 75 especies de les zones tropicales d'África, Australasia y Asia Oriental.
Subfamilia con una única especie australiana (Euschemon rafflesia). Tratase d'una caparina grande, de colores vivos, con una carauterística absolutamente única na familia de les Hesperiidae y nos Ropalóceros polo xeneral: les nales anterioes y posteriores tienen frenulum y retinaculum, estructures constituyíes por escames modificaes que caltienen los dos nales solidaries mientres el vuelu.
Les nales delanteres de los machos presenten de cutiu una plega costal qu'alluga les androconias. Posen coles nales estendíes, frecuentemente nel viesu de les fueyes. La nala posterior tien una forma arrondada o trapezoidal. Les canesbes aliméntense de dicotiledónees. 130 xéneros y unes 1150 especies, de distribución cosmopolita pero de les cualos unes 750 son neotropicales. Inclúi les especies de la d'antiguo considerada subfamilia de les Pyrrhopyginae.
Al igual que les caparines de la subfamilia de les Pyrginae, na que d'antiguo s'incluyíen, posen coles nales estendíes. Nala posterior allargada a lo llargo de les venes añales, dacuando enllargada por una llamativa cola, confiriéndo-y a la nala un perfil más o menos triangular. Les canesbes aliméntense de dicotiledónees. Quitando un únicu xéneru d'Asia Oriental (Lobocla), la mayoría de les especies d'esta subfamilia viven nel neotrópicu algamando delles especies Norte América. 52 xéneros.
Caparines pequeñes, d'unos 30-40 mm de valumbu, de cuerpu espodáu y nales comparativamente anches. La cabeza y el tórax son menos anchos que n'otres Hesperiidae. L'abdome ye más estrechu y xeneralmente más llargu que les nales posteriores. Dos calteres distintivos, anque pocu evidentes a güeyu, son los palpos llabiales allargaos y pelosos según l'ausencia o o'l fuerte amenorgamientu de la epífisis na tibia de les pates anteriores. Les nales tienen xeneralmente la cara cimera de color castañu escuru con llurdios crema o anaranxaes. La cara inferior reproduz el mesmu dibuxu, colos llurdios d'un color más claru. En reposu, al tomar el sol, caltienen les nales abiertes unos 45 graos. Les canesbes aliméntense de yerbes de la familia de les Poáceas. 16 xéneros 170 especies. África tropical, Paleárticu y Neotrópicu (100 especies).
Les nales, en reposu, tienen una disposición particular, coles nales delanteres horizontales y les traseres mediu abiertes, formando un ángulu coles delantreres. La vena M2 de la nala delantera marcadamente curvada escontra la vena M3. Lles gates aliméntense principalmente de Monocotiledónees, especializándose delles especies en furar los raigaños y los tarmos de Yucca y de Agave. Estes especies arrexuntábense d'antiguo nuna subfamilia separada (Megathyninae) pero los calteres particularesque presenten débense, fundamentalmente, al altu grau d'especialización algamáu por estes especies. 325 xéneros y 2000 especies de distribución cosmopolita, la metá d'elles neotropicales.
Subfamilia estrechamente emparentada cola anterior, de la cual estrémase por tener les venes discocelulares de la nala trasera empobinaes escontra'l ápex de la nala (son verticales o apunten escontra la base de la nala nes Hesperiinae). Les gates, como asocede nos Hesperiinae, aliiméntense de monocotiledonas. 16 xéneros / 60 especies d'Australia, Nueva Guinea ya islles cercanes.
Los hespéridos o hesperíidos, Hesperiidae son una familia de lepidópteros ditrisios qu'inclúi caparines pequeñes y robustes, de cabeza grande y tórax enancháu. Hai unes 3.500 especies de distribución cosmopolita, con un máximu de diversidá na Rexón neotropical, onde viven más de la metá de les especies conocíes.
Caparines del xéneru Pyrgus en procesu de apareamiento. Son lepidópteros de la familia Hesperiidae, y podríen pertenecer a 4 especies: P. malvae, P. armoricanus, P. serratulae o P. alveus. La imaxe foi tomada nes proximidaes del Banzáu de Pinilla (Valle del Lozoya), na Comunidá de Madrid.