Vierpotige of borselpotige skoenlappers (Nymphalidae) is die grootste familie van skoenlappers met ongeveer 6 000 spesies wat oor alle kontinente, met die uitsondering van Antarktika, voorkom.[1] Hulle is tipies kleurryk, gewoonlik medium-groot tot groot en die twee voorpote is onderontwikkeld.
Dié skoenlappers gebruik slegs hulle middelste en agterste paar pote om mee te loop. Die twee voorpote, wat opgekrul word, is toegerus met borseltjies en het nie kloue nie. Om dié rede word hulle borselpoot- of vierpootskoenlappers genoem.[2]
Vierpootskoenlappers het 'n kenmerkende vlug, na elke vlerkslag is daar 'n glyvlug. Die bokant van die vlerke is dikwels opvallend gekleurd, terwyl die onderkant altyd gekamoefleerd is. Hulle hou hul kleurryke vlerke plat wanneer hulle rus, en regop om in die omgewing weg te smelt. Die vlerk se spanwydte wissel van 3 tot 15 cm. Die geslagte het meestal verskillende kleure.
Die ruspes is gewoonlik harig of het stekels. Die papies het dikwels blink kolle. Die voorpote van die skoenlappers is nie ten volle ontwikkel nie, en dit lyk of hulle net vier pootjies het. Die voorpote word nie (soos die ander pote) gebruik om aan blare vas te klou nie, maar om die kop en antennes (voelhorings) skoon te maak.
Die volwasse skoenlapper se voeding bestaan uit verskeie vloeistowwe. Hulle kan met vrugte, mis, karkasse, urine en selfs sekere brandstowwe gelok word.
Ronde eiers word in groepe op die blare van bome, struike en kruidagtige plante gelê. Die papie vertoon dikwels opvallende, vratagtige bulte en hang aan die punt van sy agterlyf van die gasheerplant af.
'n Sondagsrokkie (Vanessa cardui)
'n Suidelike melkbosskoenlapper (Danaus chrysippus)
Padwagtertjie (Junonia orithya)
Sondagsrokkie (Vanessa cardui)
|coauthors=
geïgnoreer (help) Vierpotige of borselpotige skoenlappers (Nymphalidae) is die grootste familie van skoenlappers met ongeveer 6 000 spesies wat oor alle kontinente, met die uitsondering van Antarktika, voorkom. Hulle is tipies kleurryk, gewoonlik medium-groot tot groot en die twee voorpote is onderontwikkeld.
Los ninfálidos (Nymphalidae) son una familia de lepidópteros glosaos del cladu Ditrysia con casi 5.000 especies que se distribúin en tol mundu. Delles especie son de tamañu relativamente grande y presenten coloraciones brilloses. La superficie dorsal de les sos nales presenta diseños que-yos dexen confundise cola redolada de corteces y fueyes seques, como parte d'una estratexa de cripsis pa protexese de los so depredadores.[1] [2]
Nes caparines adultes, el primer par de pates son pequeñes o amenorgaes, polo cual llámase-yos cuatro pates.[3] Les canesbes tienen pelos o escayos proxectaos sobre la cabeza y les pupas presenten puntos brillosos.[3]
Nes nales anteriores tien la vena submedial (la vena 1) non ramificada; nuna subfamilia encrúciase cerca de base; la vena entemedia con tres ramrd, venes 2, 3 y 4; venes 5 y 6 que se presenten de los puntos del ensamble de la celda discal; vena subcostal y la so continuación más allá del ápice de la célula, vena 7, con non más de cuatro rames, venes 8 a 11; 8 y 9 aniciaes de les venes 7 y 10; tamién la 11 dacuando de la vena 7, pero más de cutiu llibre, ye dicir surdida de la vena subcostal antes del ápice de la celda.[4]
Nes nales posteriores tien venes internes (1a) y precostal. La celda discal en dambes nales zarrada o abierta, cerrada de cutiu na cimera y abierta na cara inferior de la nala. Marxe dorsal de la nala trasera acanaláu pa recibir l'abdome, en munches de les especies.[4]
Nel conxuntu de la familia'l par de pates delantreres del machu, y con tres esceiciones (Libythea, Pseudergolis y Calinaga) tamién el de la fema, tien un tamañu amenorgáu y ye funcionalmente inútil. En delles subfamilies l'atrofia de les pates delanteres ye considerable, per casu Danainae y Satyrinae. En munches de les formes d'estes subfamilies les pates delanteres caltiénense primíes contra la superficie inferior del tórax, y nel machu de cutiu nin se noten.[4] Les antenes tienen dos riegos na superficie inferior y forma variable.
La filoxenia de Nymphalidae ye complexa, pero los analises recién nun alluguen dulda sobre'l calter monofiléticu de la familia, tal que ta circunscrita anguaño.[5][6] Sicasí, persisten ciertes duldes sobre la posición de dellos taxones incluyíos dientro d'ella. Delles subfamilies fueron enantes reconocíes como families distintes per cuenta de les sos carauterístiques morfolóxiques, otros pueden considerase como tribus o subfamilies según les distintes propuestes. Les hipótesis de rellaciones y circunscripción de los grupos camudaron a midida que refinóse la conocencia y les estratexes d'analises filoxenéticu dientro de la familia, pero la elevada tasa de diversificación continua siendo un retu pa la comprensión de les rellaciones ente especies y los mecanismos de especiación.[7][8][9]
Hai cinco clados principales nesta familia:[5][10]
Los ninfálidos (Nymphalidae) son una familia de lepidópteros glosaos del cladu Ditrysia con casi 5.000 especies que se distribúin en tol mundu. Delles especie son de tamañu relativamente grande y presenten coloraciones brilloses. La superficie dorsal de les sos nales presenta diseños que-yos dexen confundise cola redolada de corteces y fueyes seques, como parte d'una estratexa de cripsis pa protexese de los so depredadores.