dcsimg

Vierpootskoenlapper ( Afrikaans )

provided by wikipedia AF

Vierpotige of borselpotige skoenlappers (Nymphalidae) is die grootste familie van skoenlappers met ongeveer 6 000 spesies wat oor alle kontinente, met die uitsondering van Antarktika, voorkom.[1] Hulle is tipies kleurryk, gewoonlik medium-groot tot groot en die twee voorpote is onderontwikkeld.

Kenmerke

Dié skoenlappers gebruik slegs hulle middelste en agterste paar pote om mee te loop. Die twee voorpote, wat opgekrul word, is toegerus met borseltjies en het nie kloue nie. Om dié rede word hulle borselpoot- of vierpootskoenlappers genoem.[2]

Vierpootskoenlappers het 'n kenmerkende vlug, na elke vlerkslag is daar 'n glyvlug. Die bokant van die vlerke is dikwels opvallend gekleurd, terwyl die onderkant altyd gekamoefleerd is. Hulle hou hul kleurryke vlerke plat wanneer hulle rus, en regop om in die omgewing weg te smelt. Die vlerk se spanwydte wissel van 3 tot 15 cm. Die geslagte het meestal verskillende kleure.

Die ruspes is gewoonlik harig of het stekels. Die papies het dikwels blink kolle. Die voorpote van die skoenlappers is nie ten volle ontwikkel nie, en dit lyk of hulle net vier pootjies het. Die voorpote word nie (soos die ander pote) gebruik om aan blare vas te klou nie, maar om die kop en antennes (voelhorings) skoon te maak.

Die volwasse skoenlapper se voeding bestaan uit verskeie vloeistowwe. Hulle kan met vrugte, mis, karkasse, urine en selfs sekere brandstowwe gelok word.

Voortplanting

Ronde eiers word in groepe op die blare van bome, struike en kruidagtige plante gelê. Die papie vertoon dikwels opvallende, vratagtige bulte en hang aan die punt van sy agterlyf van die gasheerplant af.

Subfamilies

Fotogalery

Verwysings

  1. 1,0 1,1 Wahlberg, Niklas. "Nymphalidae". Tree of Life (in Engels). Geargiveer vanaf die oorspronklike op 7 Junie 2020. Besoek op 17 November 2009. Onbekende parameter |coauthors= geïgnoreer (help)
  2. Charles A. Triplehorn and Norman F. Johnson (2005). Borror and Delong's Introduction to the Study of Insects (7th Edition). Thomas Brooks/Cole, Belmont, CA. ISBN 0-03-096835-6
  3. Gerardo Lamas (edited by) (2004). Atlas of Neotropical Lepidoptera. Checklist: Part4A. Hesperioidea-Papilionoidea. Scientific Publishers, Inc., Gainesville, FL. ISBN 0-945417-28-4

Eksterne skakels

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia skrywers en redakteurs
original
visit source
partner site
wikipedia AF

Vierpootskoenlapper: Brief Summary ( Afrikaans )

provided by wikipedia AF

Vierpotige of borselpotige skoenlappers (Nymphalidae) is die grootste familie van skoenlappers met ongeveer 6 000 spesies wat oor alle kontinente, met die uitsondering van Antarktika, voorkom. Hulle is tipies kleurryk, gewoonlik medium-groot tot groot en die twee voorpote is onderontwikkeld.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia skrywers en redakteurs
original
visit source
partner site
wikipedia AF

Nymphalidae ( Asturian )

provided by wikipedia AST

Los ninfálidos (Nymphalidae) son una familia de lepidópteros glosaos del cladu Ditrysia con casi 5.000 especies que se distribúin en tol mundu. Delles especie son de tamañu relativamente grande y presenten coloraciones brilloses. La superficie dorsal de les sos nales presenta diseños que-yos dexen confundise cola redolada de corteces y fueyes seques, como parte d'una estratexa de cripsis pa protexese de los so depredadores.[1] [2]

Descripción

Nes caparines adultes, el primer par de pates son pequeñes o amenorgaes, polo cual llámase-yos cuatro pates.[3] Les canesbes tienen pelos o escayos proxectaos sobre la cabeza y les pupas presenten puntos brillosos.[3]

Nes nales anteriores tien la vena submedial (la vena 1) non ramificada; nuna subfamilia encrúciase cerca de base; la vena entemedia con tres ramrd, venes 2, 3 y 4; venes 5 y 6 que se presenten de los puntos del ensamble de la celda discal; vena subcostal y la so continuación más allá del ápice de la célula, vena 7, con non más de cuatro rames, venes 8 a 11; 8 y 9 aniciaes de les venes 7 y 10; tamién la 11 dacuando de la vena 7, pero más de cutiu llibre, ye dicir surdida de la vena subcostal antes del ápice de la celda.[4]

Nes nales posteriores tien venes internes (1a) y precostal. La celda discal en dambes nales zarrada o abierta, cerrada de cutiu na cimera y abierta na cara inferior de la nala. Marxe dorsal de la nala trasera acanaláu pa recibir l'abdome, en munches de les especies.[4]

Nel conxuntu de la familia'l par de pates delantreres del machu, y con tres esceiciones (Libythea, Pseudergolis y Calinaga) tamién el de la fema, tien un tamañu amenorgáu y ye funcionalmente inútil. En delles subfamilies l'atrofia de les pates delanteres ye considerable, per casu Danainae y Satyrinae. En munches de les formes d'estes subfamilies les pates delanteres caltiénense primíes contra la superficie inferior del tórax, y nel machu de cutiu nin se noten.[4] Les antenes tienen dos riegos na superficie inferior y forma variable.

Clasificación

La filoxenia de Nymphalidae ye complexa, pero los analises recién nun alluguen dulda sobre'l calter monofiléticu de la familia, tal que ta circunscrita anguaño.[5][6] Sicasí, persisten ciertes duldes sobre la posición de dellos taxones incluyíos dientro d'ella. Delles subfamilies fueron enantes reconocíes como families distintes per cuenta de les sos carauterístiques morfolóxiques, otros pueden considerase como tribus o subfamilies según les distintes propuestes. Les hipótesis de rellaciones y circunscripción de los grupos camudaron a midida que refinóse la conocencia y les estratexes d'analises filoxenéticu dientro de la familia, pero la elevada tasa de diversificación continua siendo un retu pa la comprensión de les rellaciones ente especies y los mecanismos de especiación.[7][8][9]

Hai cinco clados principales nesta familia:[5][10]

  • Cladu Libytheine
"
Libytheana carinenta
Cladu de posición basal conformáu per una única subfamilia Libytheinae con dos xéneros y 10 especies, primeramente considerada como familia independiente Libytheidae. Les canesbes de delles especies reportáronse alimentándose de plantes del xéneru Celtis (familia Ulmaceae, orde Rosales, según el APG III).
  • Cladu Danaine
"
Danaus plexippus machu.
Conformáu per una subfamilia (Danainae, enantes familia Danaidae) con 500 especies de 56 xéneros distribuyíos en tres tribus, que según dellos autores correspuenden a tres subfamilies rellacionaes: Danaini, Ithomiini y Tellervini. Les gates reportáronse alimentándose principalmente de plantes de los órdenes Solanales y Gentianales, con rexistros aisllaos d'otros 16 órdenes.
  • Cladu Satyrine
Conformáu per trés subfamilies con múltiples tribus, y subtribus, con rellaciones entá deque definíes.
    • Calinaginae, describiéronse 10 especies d'un xéneru endémicu del Himalaya, aparentemente asonsañen a Danainae y agóspiense en plantes Moraceae.[11]
    • Satyrinae, con siquier 2484 especies de 262 xéneros, representen más del 40% de tolos ninfálidos. Dellos autores suxuren nueve tribus distintos, dalgunes de les cualos yeren consideraes enantes con rangu de subfamilia o inclusive familia, como Brassolini, Morphini y Amathusiini. Sicasí la mayoría de les especies pertenecen a la tribu Satyrini, con una gran diversidá d'especies nes subtribus Pronophilina y Euptychiina. Los bárabos de la mayor parte de les especies aliméntense en plantes de los órdenes Poales, Arecales o Zingiberales (Monocotiledónees), pero hai dalgunos reportes n'otros 18 órdenes de plantes anxospermes, ya inclusive delles especies aliméntense nel orde Selaginellales (Pteridophyta).[12]
    • Charaxinae, con 340 especies en 20 xéneros. Les canesbes frecuentemente tienen escayos o proyeiciones y aliméntense en plantes de los órdenes Fabales, Malpighiales, Sapindales y Rosales, ente otros.
  • Cladu Heliconiine
"
Carteru coloráu Heliconius erato
Cladu hermanu de nymphaline, ta conformáu per dos subfamilies.
    • Heliconiinae, enantes yera considerada una familia (Heliconiidae), anguaño inclúi les tribus Vagrantini, Heliconini, Argynnini y Acraeini. Inclúi 36 xéneros con 537 especies. Les gates de la gran mayoría de les especies aliméntense de plantes del orde Malpighiales, principalmente nes families Passifloraceae y Violaceae.
    • Limenitidinae, ye la segunda subfamilia más diversa dientro de Nymphalidae, inclúi 47 xéneros con 1020 especies, acomuñaes con plantes de los órdenes Malpighiales, Rosales, Sapindales, Ericales y otros 28 órdenes.
  • Cladu Nymphaline
"
Nymphalis kaschmirensis
Cladu hermanu de Heliconiine, con 5 subfamilies qu'inclúin dellos xéneros enantes incluyíos en Limenitidinae.
    • Pseudergolinae inclúi 4 xéneros y 7 especies, reportaes na familia Urticaceae (Rosales).
    • Apaturinae, con 19 xéneros y 87 especies, reportaes na familia Ulmaceae (Rosales).
    • Biblidinae, con 40 xéneros y 292 especies, reportaes principalmente na familia Euphorbiaceae (Malpighiales).
    • Cyrestinae, inclúi 3 xéneros y 46 especies, aliméntense principalmente na familia Moraceae (Rosales).
    • Nymphalinae, ye la tercer subfamilia en númberu de xéneros (53) y la quinta en númberu d'especies (481), reportaes nos órdenes Lamiales, Rosales y otros 31 órdenes de plantes distintes.

Especies notables

Referencies

  1. (n'inglés) [1] Nymphalidae Systematics Group.
  2. (en castellán) [2] Asturnatura - Nymphalidae.
  3. 3,0 3,1 Bastidas, Rodolfo y Zavala, Yanet. 1995.
  4. 4,0 4,1 4,2 Bingham, C.T. (1905): Fauna of British India.
  5. 5,0 5,1 Wahlberg, Niklas; Weingartner, Elisabet & Nylin, Sören (2003): Towards a better understanding of the higher systematics of Nymphalidae (Lepidoptera: Papilionoidea).
  6. N. Wahlberg, J. Leneveu, U. Kodandaramaiah, C. Peña, S. Nylin, A. V. L. Freitas, and A. V. Z. Brower 2009 Nymphalid butterflies diversify following near demise at the Cretaceous/Tertiary boundary Proceedings of the Royal Society of London Series B Biological Sciences 276: 4295--4302.
  7. MA Marín, C. Peña, AVL Freitas, N. Wahlberg, and SI Uribe 2011 From the Phylogeny of the Satyrinae Butterflies to the Systematics of Euptychiina (Lepidoptera: Nymphalidae): History, Progress and Prospects Neotropical Entomology 40: 1--13.
  8. C. Peña, N. Wahlberg, E. Weingartner, U. Kodandaramaiah, S. Nylin, A.V.L. Freitas, and A.V.Z. Brower 2006 Higher level phylogeny of Satyrinae butterflies (Lepidoptera: Nymphalidae) based on DNA sequence data Molecular Phylogenetics and Evolution 40: 29–49.
  9. Mavarez, J., Salazar, C.A., Bermingham, E., Salcedo, C., Jiggins, C.D., Linares, M. (2006) Speciation by hybridization in Heliconius butterflies Nature
  10. Ferrer-Paris JR, Sánchez-Mercado A, Viloria ÁL, Donaldson J (2013) Congruence and Diversity of Butterfly-Host Plant Associations at Higher Taxonomic Levels.
  11. DeVries, P.J. (2001): [Nymphalidae].
  12. A.L. Viloria 2003 Historical biogeography and the origins of the satyrine butterflies of the tropical Andes (Lepidoptera: Rhopalocera), In: Llorente J. Morrone, J.J. (Eds.

Enllaces esternos

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Nymphalidae: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST

Los ninfálidos (Nymphalidae) son una familia de lepidópteros glosaos del cladu Ditrysia con casi 5.000 especies que se distribúin en tol mundu. Delles especie son de tamañu relativamente grande y presenten coloraciones brilloses. La superficie dorsal de les sos nales presenta diseños que-yos dexen confundise cola redolada de corteces y fueyes seques, como parte d'una estratexa de cripsis pa protexese de los so depredadores.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST